Segons la llegenda de la Cova del Drac fa referència a un cavaller que va pujar a la Mola acompanyat d'un munt de soldats amb l'intenció de matar al Drac, però només veure'l l'ensurt va ésser tan gran que els cavall varen caure pel cingle fracassant totalment en la seva missió, i d'aquí ve el seu nom.
Avui anem a escalar la Miranda dels Cavalls per l'Aresta Sud, via oberta en dos dies consecutius i finalitzant el dia 25/06/1962, per Josep Alaix, Josep Girbau, Josep Monistrol i Manuel Galícia. Un bons referents de l'escalada de Sabadell i que vàrem tenir el goig de poder conèixer.
La Miranda dels Cavalls.
Fent camí passem per Can Pobla.
I després pel Salt dels Cavalls.
Trobarem l'inici en un bon replà on ens podrem assegurar en aquesta gran pedra.
Al matí no hi toca el sol fins a les 11h.
Comencem el primer llarg, senzill però cal anar en compte amb la roca.
Poc abans d'entrar a la reunió es posa un xic més dret.
El segon llarg, que sempre havíem fet en artificial, ara el podem fer perfectament en A0, o fins i tot en lliure 6b+, tot i que la roca no convida a forçar-ho.
L'Ita entrant a la segona reunió.
Un bon record de la reunió vella.
Mirant el pas de sortida de la reunió.
Ara cal anar poc a poc per gaudir dels darrers metres de la via, amb una roca excepcional.
Des de la reunió, tenim unes bones vistes a la Serra de l'Obac amb Montserrat al fons.
Foto Cim.
Ara hem d'anar per la cinglera en direcció Nord fins a trobar una alzina que ens permetrà baixar.
Ja que estem aquí pujarem fins a la Mola.
Gaudint d'aquests mirador
La nostra ressenya.
Aproximació: Des de Can Pobla agafarem un corriol que ens portarà a sota dels Cingle dels Cavalls i que l'anirem seguint passant per sota del Salt del Cavalls. Arribats aquí agafarem una canal que hi ha entre la Miranda dels Cavalls i el Salt dels Cavalls fins que veurem que podem entrar en un collet a l'esquerra. des d'aquest punt pujarem un xic més fins que trobarem una pedra gran amb l'equipament per fer la R0.
La Via: és una clàssica de la zona, que quan vàrem començar escalar ens va servir per aprendre a fer artificial. Actualment està equipada amb spits, tot i que hi ha les assegurances antigues. Si teniu plena confiança amb la roca la podreu forçar tota amb lliure, sinó sempre podreu pujar amb A0 o en A1.
1er llarg: II, III, 20 metres. 3 assegurances. Pujarem per el mig de l'aresta cercant sempre la millor roca. L'escalada és fàcil, però hi ha el factor roca, que fa que sembli un xic més difícil.
2on llarg: IV+, Ao, IV+. 20 metres. 8 Assegurances. Pujarem una mica en lliure fins arribar al primer spit, després podreu seguir en A0, amb algun pas IV+, entre assegurances. L'arribada a la reunió ja és amb molt bona roca.
3er llarg: Ao (un pas) IV+ , 5 assegurances. Sortim per la dreta amb un pas A0, que es pot fer en lliure, però el burí no convida, després ja per terreny franc pujarem fins el cim, on trobarem una reunió muntada.
Descens: seguirem en direcció nord per la cinglera tot esquivant el primer ressalt per l'esquerra, al final trobarem una alzina per baixar i des d'aquí podrem seguir el camí fins a dalt de la Mola.
Material: 8 cintes + R.
Dificultat: Ao, IV+.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Una escalada entranyable, un mirador espectacular. Enhorabona! Es fa curta i si se'n te ganes es pot començar per la Via del Pedestal quedant una escalada ben maca.
ResponEliminaGràcies Jaume.
Elimina