Vilanova de Meià - Roca Alta - Via A la deriva 18/11/2021

 Malgrat que els camps estàvem gebrats, i la boira baixa omplia les fondalades de les valls, nosaltres vàrem gaudir d'unes hores de sol radiant i una temperatura que semblava la primavera.

A l'extrem dret de la Roca Alta i entre les vies La Perdiu i Altres Límits, hi ha una petita per omplir els dies curts de l'hivern. 

Des de l'aparcament del cotxe podem veure la Roca Alta que s'alça ferma i retallada en el cel blau i net de l'hivern. 

Una bona pujadeta ens deixa al peu de via, i aquest cop deixem que els joves ens marquin el camí

Els primers passos els trobem bastant més difícils, que no obligats, que la tercera tirada que la marquen un xic més difícil. Tot i així, el Sergi s'ho ventila en un tres i no rés. 

Ara li toca a la Montse barallar-se amb els primers passos de la via. 

Aquest primer llarg és el més bonic de la via amb diferència. 

Entrada a la primera reunió. 

Un segon llarg força bonic i amb roca a controlar, però en el conjunt està prou bé. 

Buscant els passos més drets i amb millor roca

La tercera tirada és bonica, però queda desfigurada per la vegetació que hi ha a la dreta. 

El llarg és per disfrutar doncs els passos són bonics i com hem dit, més fàcils que l'entrada del primer llarg. 

L'equipament és suficient i no cal posar cap assegurança flotant. 

Foto darrera reunió al cim. 

De la quarta tirada no hem fet fotos per què des de la reunió no és veu. 

No pot faltar la foto al cim.

Una escalada bonica, en un dia preciós i  una excel·lent companyia. 

La nostra ressenya

Aproximació: des del poble de Vilanova de Meià seguirem per la carretera fins a trobar la trenca que va al poble de Rubies. Després passarem el desviament que va a l'ermita i seguirem una bona estona fins que passarem per dos masos, el segon el veurem abandonat, a uns 200 metres trobarem una pista que surt a la dreta. Senyal rosa. Seguirem per aquesta pista en direcció est fins arribar en un collet on podrem deixar el cotxe. Des d'aquí seguirem un camí que guanya alçada fent ziga-zagues fins que estarem pràcticament sota del Diedre Farrey. Ara seguirem per la feixa fins que veurem un ressalt que a l'esquerra hi ha una canal, doncs la via comença a l'esquerra d'aquesta canal, els 3 primers parabolts i la savina visibles des del peu de via. 

La Via: interessant, amb un primer llarg molt bonic i la resta baixa una mica l'interès, tot i així val la pena anar-hi. 

1er. llarg: 30 metres. Ae, 1pas, Ao, 1 pas, V+, V. 4 parabolts.  Els primers metres els hem trobat molt difícils, especialment del primer al segon parabolt, després els passos són preciosos i queda un llarg per gaudir. 

2on llarg: 20 metres. V, IV+, 2 parabolts. Sortim de la reunió superant un ressalt i ja arribem al primer parabolt, després anirem una mica a la dreta per entrar en un diedre que seguirem fins a la reunió. Compte a la part final que hi ha algun bloc a controlar.

3er llarg: 30 metres. 6a, V+, 6a, V+, III. Sortim verticals fins el primer parabolt, desprès anirem en tendència a la dreta, amb passos difícils però que es deixen fer, fins que tornem a pujar per un tram amb llastres amb molt bona pressa fins que es tornar a posar un xic dret on tornarem a trobar algun pas difícil fins que perd verticalitat i entrem en un tram brut fins a la reunió.

4art llarg: 30 metres. IV+,  V+,  3 pitons i 1 pont de roca. Des de la reunió anirem a l'esquerra a buscar un diedre amagat, pujarem per l'esquerra seguint els pitons i el pont de roca. Per arribar el pont de roca trobarem el pas més difícil de la tirada, després una tibadeta més i ja sortirem al cim. 

Descens:Nosaltres hem seguit pujant per la carena fins al cim, per baixar tot seguit al coll i després per un camí molt ben senyalat fins a trobar el de pujada. 

 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!