Feia dies que tenia la ressenya copiada, des de la seva primera publicació, la repetició de la via per en Joan Asín i en Joan Baraldes aquest més passat, m'ho ha fet recordar. Ahir vàrem quedar amb el Xavier per anar-la a fer.
Per mi, La Masia de Can Jorba té un atractiu especial, no se perquè, però m'agrada veure-la. No m'agradaria que amb el temps es perdés.
Aquest petit rebost al costat del camí que ens porta a la via, també té el seu encant. Val la pena donar-li una ullada, no puc passar pel seu costat sense admirar-lo.
Des del mateix aparcament ja podem veure els esperons de la Miranda de Can Jorba. Seguirem el camí que ens porta al Joc de l'Oca, però un xic abans, ja veurem on comença la via, hi ha un petit padró que ho indica.
El primer llarg és el més bonic de la via, està ben equipat, la roca és molt bona, tot plegat et fa gaudir d'aquesta tirada.
La pluja d'aquests dies, per cert, tan necessària, ens ha fet una mala passada, ja que el diedre del segon llarg està totalment moll, fet que ens obliga a passar per la placa, una mica més amunt hi ha uns replans que estan ben mullats, després hi ha una placa molt bonica, però a la meitat ens torna a sortir l'aigua, fet que m'obliga a passar per la dreta i deixar un pitó sense passar la corda. Aquesta segona part d'aquest llarg és molt més bonic. Ben segur que estem condicionats per l'aigua.
Ara ja ens toca el sol, i certament estem millor, no feia fred, però el sol dona vida.
El tercer llarg més fàcil i també mes curt, però amb les assegurances justes que t'obliga a fer anar el cap, això m'agrada.
Des de la reunió puc veure aquesta flor retallada amb l'ombra de les parets del davant, no m'ho puc deixar perdre.
En Xavier comença el quart llarg, inicialment i posen III+, i després Vé, per nosaltres pensem que és mes IV i després IV+, però això dels graus, cada cop penso que és més personal.
Just al costat de la reunió, podem descobrir aquesta flor, l'orella d'os, ens la trobarem sempre en lloc obacs.
Per baixar, desgrimpeu directes i veureu un ràpel amb tres anelles. Aconsellable que el darrer passi la corda per la baga de la savina, ja que queda molt penjat. D'aquí, ens caldrà fer 3 ràpels per la via Escabroni Escapullini
L'Ita iniciant el primer ràpel.
Ja som baix, recollim i capa casa. Ens ha quedat un bon regust de la via, possiblement no és la més bonica, però un cop has fet les altres, val la pena fer aquesta. Ben segur que us agradarà.
Primera ascensió: Joan Asín i Antoni Gómez el 22-06-2011.
La ressenya la trobareu al blog del Joan Asín: http://joanasin.blogspot.com.es/2012/04/montserrat-miranda-de-can-jorba-via.html
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Vaja, veig que malgrat la mullena, vau disfrutar la via, aquesta encara no l'he feta, una bona opció per una tarda.
ResponEliminaRecords familia!
Jaume, segur que es una bona opció per una tarda, sobretot ara que ja son mes llargues.
EliminaHola,
EliminaUs escric ja que ens han robat material a can jorba el dia 1 o 2 de maig 2012 i estic buscant gent que estigués per allà i sapiga o hagi vist algo... He vist el vostre post i he pensat...prova...no?
Us agraïría la vostra col·laboració, ja que aquesta gent que va robant als altres...i no respecten res, doncs millor tenir-los controlats.
Estavem equipant una via nova a la bauma de can jorba, sota la canal del tres en raya. Teniem una corda fixa (taronja) colocada des del diumenge 29 anclada amb un mosquetó de seguretat a la R del ràpel de la canal i que baixava fins a terra per 4 mosquetons que evitaven que molestes.
Total, algú que ha fet la canal ha deslligat la corda, i s'ha entretingut a robar tots els mosquetons que teniem per equipar.
Si sabeu alguna cosa, us agrairía molt la vostra info. Gràcies.
Salut!
xavi.
Xavi, nosaltres no varem veure res. Amb sap greu que hi hagi gent així per la muntanya.
ResponElimina