Aprofitem aquest pont per tornar a Riglos, i altre cop al Mallo Frechín. A l'octubre vàrem fer la via José Antonio Sanz, però vàrem veure altres cordades a la via del costat, aquesta es veia una mica més exigent, sobre tot a la part alta. Ens vàrem quedar amb les ganes de tornar-hi.
Aquest dilluns de festa fa que tot Riglos estigui a "tope", sobretot aquelles vies més conegudes , això ens fa llevar una mica més d'hora i quan fem la petita aproximació veiem que no hi ha ningú a la via.
Quan arribem a peu de via, sense donar-nos compte, ens trobem amb un munt de cordades, no sabem d'on han sortit, però la realitat és que hem de començar corrents per poder anar al davant.
Quan arribo a la reunió ràpidament asseguro a la Ita, i em dono que ja estic suat, fa calor i la pressió de les altres cordades m'ha fet pujar més rapit de lo previst. Quan la Ita arriba a la reunió i mirem a vaig, hi ha mes de 12 escaladors, sort que es repartiran entre les dues vies. El Mallo Frechín està de moda. El primer llarg té un pas de 6a+ força potent i més si vas accelerat.
El segon llarg, que també li marquen 6ª+, trobo que es deixa fer molt més i resulta força divertit. Al fons podem veure altres escaladors a la Visera
El tercer llarg està molt ben trobat va d'un cantó a l'altre tot superant les balmes típiques de Riglos. A mig llarg hi ha una balma que fa tibar força, aquí si que hi posaria 6ª+.
El segon llarg, que també li marquen 6ª+, trobo que es deixa fer molt més i resulta força divertit. Al fons podem veure altres escaladors a la Visera
El tercer llarg està molt ben trobat va d'un cantó a l'altre tot superant les balmes típiques de Riglos. A mig llarg hi ha una balma que fa tibar força, aquí si que hi posaria 6ª+.Entrant a la reunió amb el poble i el riu Gallego.
La quarta és disfrutona, però no et despistis, ja que és força vertical i les balmetes no paren.
La 5ª comença amb un 6ª+, però jo faig A0, perquè la roca no em dona confiança, aquesta tirada és molt curta i va pel fil de l'esperó esquerra per tornar entrar al mig de la paret.
Assegurant a la Ita, sento un cric, ràpidament adreço la mira capa el cim de la Visera i veig com va caient una persona, impressionant, segueix caient i de cop i volta veiem com s'obre el paracaigues, això del "salto base", ens ha deixat boca badats i més quan veus que obren, com a molt, a 70 metres i el seu punt de aterratge és un caminet. Aquest fet es repeteix fins a 3 cops, i el ultim ens ha deixat sense respiració, ja que ens ha donat la impressió que no obria a temps. Ha anat tot tan rapit que no hem pogut fer cap fotografia.
La sexta tirada i posen V,V+, però penso que en el conjunt és un V+ mantingut o fins i tot 6ª. Llarg molt bonic i que requereix anar una mica bé.
La setena, és curta, només té 12 metres, però va a situar-se just a l'esperó esquerre. Segurament es podria empalmar amb la següent, però nosaltres seguim la ressenya al peu de la lletra.
El penúltim llarg és el més bonic de tots, perquè segueix el fil de l'esperó que és molt vertical, té una bona vista sobre Riglos, i està ben equipada. Al sortir de la reunió un cop xapat el primer parabolt, cal sortir per la dreta, ja que tot recte resulta impossible de seguir.
Ens ho hem passat molt bé, en la nostra opinió, ens ha agradat més aquesta que la del costat, ja que és més exigent i més vertical.
Quan arribem a baix, estem cansats però satisfets, i ja comencem a pensar amb una altra via.
Donar una volta pels carrerons de Riglos, sempre és agraït, ja que tot el poble està molt ben conservat.
La millor ressenya que he trobat és de la web lanochedelloro.com.
La quarta és disfrutona, però no et despistis, ja que és força vertical i les balmetes no paren.
La 5ª comença amb un 6ª+, però jo faig A0, perquè la roca no em dona confiança, aquesta tirada és molt curta i va pel fil de l'esperó esquerra per tornar entrar al mig de la paret.
Assegurant a la Ita, sento un cric, ràpidament adreço la mira capa el cim de la Visera i veig com va caient una persona, impressionant, segueix caient i de cop i volta veiem com s'obre el paracaigues, això del "salto base", ens ha deixat boca badats i més quan veus que obren, com a molt, a 70 metres i el seu punt de aterratge és un caminet. Aquest fet es repeteix fins a 3 cops, i el ultim ens ha deixat sense respiració, ja que ens ha donat la impressió que no obria a temps. Ha anat tot tan rapit que no hem pogut fer cap fotografia.
La sexta tirada i posen V,V+, però penso que en el conjunt és un V+ mantingut o fins i tot 6ª. Llarg molt bonic i que requereix anar una mica bé.
La setena, és curta, només té 12 metres, però va a situar-se just a l'esperó esquerre. Segurament es podria empalmar amb la següent, però nosaltres seguim la ressenya al peu de la lletra.
El penúltim llarg és el més bonic de tots, perquè segueix el fil de l'esperó que és molt vertical, té una bona vista sobre Riglos, i està ben equipada. Al sortir de la reunió un cop xapat el primer parabolt, cal sortir per la dreta, ja que tot recte resulta impossible de seguir. Després, ja només queda un llarg curt de molt mala roca, el primer parabolt està una mica amagat i per sota del que t'esperes.
Ens ho hem passat molt bé, en la nostra opinió, ens ha agradat més aquesta que la del costat, ja que és més exigent i més vertical.Quan arribem a baix, estem cansats però satisfets, i ja comencem a pensar amb una altra via.
Donar una volta pels carrerons de Riglos, sempre és agraït, ja que tot el poble està molt ben conservat.La millor ressenya que he trobat és de la web lanochedelloro.com. Via equipada, no cal portar res més que 15 cintes exprés, baga de reunió i moltes ganes de passar-ho bé.
Apa, a escalar que el mon s'acaba.
Enhorabona, fa bona pinta a veure quan tornem per Riglos. Records
ResponEliminaHola Manel i Ita, m'agrada que piulis aquestes vies, que jo encara no he escalat mai als Mallos, i aviat m'hi deixaré "caure"...potser però esperaré a que torni la fresca no? quina orientació ténen aquestes vies? fins quan és prudent fer-les?
ResponEliminaHola Jaume, sempre es pot escalar a Riglos, però ara és millor anar d'hora o a la tarda a les vies orientades al sud, però hi ha vies com la nord del puro, o la normal del puro que són molt bones de fer. Bé,penso que un escalador de roca, té que fer la normal del puro, la carnavalada, la mosquitos, la murciana, etc....
ResponElimina