La Ita comença i poc a poc va desencallant el primer llarg, acaronant les preses i amb molta elegància va progressant.
Poc a poc va guanyant alçada fins que ja veu la reunió. Hi ha alguns passos verticals que els ha fet molt bé.
Poc a poc va guanyant alçada fins que ja veu la reunió. Hi ha alguns passos verticals que els ha fet molt bé.
Aquest primer llarg és molt franc, vertical i ens permet gaudir d'una bona escalada.
Després em toca pujar a mi, sempre em passa al mateix, quan pujo de segon em costa més, segurament serà perquè no m'ho miro prou.
Com el segon llarg és curt i el tercer molt bonic, aprofito que anem amb cordes de 60 metres i els faig tot seguit, vaig saltant alguna assegurança, ja que no porto suficients bagues exprés.
Mentre puja la Ita, aprofita per fer una fotografia a una cordada que està fent la Montpart, sembla que van una mica perduts, sort que ara hi ha moltes més assegurances que abans.
Un cop a la tercera reunió després de fer una tirada de 58 metres, aprofito per gaudir del paisatge, no podem deixar d'admirar la Campana i la Sentinella, dues de les agulles més esveltes de la zona.
La Ita arribant a la reunió, al fons podem veure el camí se Sant Jeroni.
A la quarta i al cinquena no hem fet fotos, quan arribo a dalt del Gorro Frigi, m'he emportat una gran sorpresa, hi havia el Ivan amb altres companys que havien fet un curs d'escalada. Fa goig veure com segueixen sortint.
Vosaltres si que en sabeu Manel!! l'Stromberg és idela per aquests dies que la calor comença a apretar. Una curiosa i divertida manera de passar un Sant Joan i revetlla.
ResponEliminaEns veïem.