No sé que té aquest Sant Llorenç del Munt que hi ha racons que hi tens que tornar-hi de tant en tant. Avui hem volgut recordar una ascensió que vàrem fer fa molts anys. El lloc és força singular per la seva tranquil·litat i per les vistes sobre la Serra de l'Obac i Montserrat. Els camins que t'hi porten no són massa transitats i normalment no hi sols trobar a ningú.
Encara hem trobar restos d'una gran carbonera i algunes espones de pedra seca. Sembla mentida fins on explotàvem el camp fa uns quants anys.
Iniciant el primer llarg. Nosaltres hi vàrem deixar alguns spits posats, però sembla que algú li han agradat i només n'han deixat un. No és un problema de dificultat, sinò el que volíem era forçar l'escalada pel fil de l'aresta i es pot assegurar d'una altra manera.
Final del primer llarg, amb roca bona que el fan força divertit.
Entrant a la reunió que l'hem fet amb una savina i envoltant amb les cordes un bloc que fa la roca.
Iniciant el segon llarg.
Aquest llarg si que va pel fil de l'aresta i amb molt bona roca en general, el vent i els anys han fet bona feina.
Un pitó entrat al màxim ha resistit més que els spits.
Aquest ens assegura el darrer pas.
Apunt d'acabar aquesta repetició.
Les bones vistes del cim són un bon premi per tothom però especialment per nosaltres que avui hem tornat a recordar molt bons moments.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Dedueixo que és una via que vau obrir dedicada al vostre fill, enhorabona. On la puc trobar? fareu ressenya?
ResponEliminaHola Manel i Ita,
ResponEliminauna pregunta: aquesta via recorre l'aresta oest del Morral de la Bassa?
si és així i sou els aperturistes agrairia que em féssiu arribar informació (santllors@gmail.com), ja que a part de saber de la seva existència, no en tinc cap més dada.
moltes gràcies
Marcel
i certament a escalar tant com puguem, per què no sé si el món s'acaba o no ... però els polítics ens ho estan posant molt complicat
Perdona Marcel, però no havia vist el teu comentari. Avui t'enviaré la ressenya.
EliminaSalutacions,