Pirineu - Tobazo - 1986 m. Cara Sud - Via Valle de Canfranc. 5/08/2014

El Tobazo és un cim que n'havia sentit a parlar de petit, el meu pare havia fet la mili a Canfranc i sempre parlava dels cims que havia fet per aquesta regió. 

Pocs dies abans de marxar de vacances ens va arribar la ressenya d'aquesta via, una via que es fa molt per la seva llargada i pel seu equipament. Si bé, està molt ben equipada (només calent 10 cintes) també és veritat que no malmet cap altra via, ja que només n'hi ha dues en tota la cara sud.

Quan vàrem arribar el diumenge a la tarda, vàrem arribar-nos a Rioseta i ens vàrem trobar amb els obridors de la via, sembla ser que la van estar netejant. Ens varen avisar que hi hauria molta terra. Així que el dilluns va ploure i vàrem aprofitar per fer un xic de turisme per les valls franceses. Pel dimarts donaven bon temps i així va ésser.

La cara sud del Tobazo té 475 metres i és d'un calcari molt bo, salvo un parell de tirades. 

L'aproximació l'hem fet des del pàrquing de Rioseta, un xic més avall del revolt on surt el camí que ens portarà a peu de via. És molt important no començar a pujar quan estem a la vertical de la via, resulta aconsellable seguir pujant pel camí  fins que hem passat la seva verticalitat i només haurem de progressar en diagonal per sobre de la tartera, d'aquesta manera l'aproximació és francament més agradable. El punt on heu de deixar el camí GR. està perfectament senyalat i des d'aquest punt, ja veureu un punt vermell a l'inici de la via.  Aproximació curta i senzilla, ja que en uns 30 minuts sereu a peu de via.

l'Ita fent el 1er llarg.

El primer llarg de III i de 35 metres, ja ens mostra la qualitat de la roca, això si, aquí encara hi ha un punt massa d'herba. R1 35 metres IIIº

 El segon llarg, ja té uns passos un xic més difícils i ja podem gaudir de les petites canals pròpies del calcari.  R2. 35 metres IVº.

 Poc a poc, la roca es va convertint amb molt més compacta, obligant a fer passos d'adherència molt bonics. R3 30 metres. IV+.

La quarta tirada segueix la tònica de les altres amb una dificultat similar. R4. 30 metres iV+

Anem seguint unes plaques que sembla que ens portaran a un camí de difícil sortida, ja que al final és veu un tram molt dret i completament llis. La cinquena tirada, ja és una mica més difícil, amb passos d'adherència de -V. però molt plaents.  R5 25 metres -V.

Ja es veia a venir, ara cal sortir per la dreta i per un tram força dret, forats grans, però que estan mullats. En aquesta tirada li posen V+, però per mi, penso que és un 6ª. Aquest és el llarg més difícil de la via, però val a dir que no és obligat.  R6 40 metres V+ (6ª).

 El setè llarg segueix per unes plaques més senzilles fins a trobar una reunió amb 2 ponts de roca. R7  40 metres IV+. (nosaltres no en vàrem trobar una altra). Des d'aquí, cal fer un canvi de reunió pujant per un herbei en diagonal a la dreta on trobarem la propera reunió.  R7 bis 30 metres I.

 D'aquí sortim amb un diedre vertical, amb passos bonics i divertits , quan perd verticalitat cal pujar recte per trams més fàcils fins a la reunió. R8  35 metres Vè.

 Sobre mateix de la reunió ja veurem una placa que sembla que serà difícil d'entrar-hi, però uns forats impressionants ens portaran a la part més compacta on amb uns passos d'adherència molt bonics solucionarem la tirada. R9. 35 metres V+, IV.

 Per sortir de la novena reunió haurem de fer uns passos de bavaresa molt elegants (El Hueso) per després sortir a l'esquerra amb unes plaques verticals. R10 30 metres Vè.

 Mateixa tirada un cop feta la bavaresa. 

 Ara ens trobem bloquejats per una bauma, però amb una cornisa molt bonica, pràcticament és un canvi de reunió.  (foto reunió 10).

 

 L'Ita arribant a la reunió 11. R11 25 metres I, II.

 La tirada 12, comença amb uns passos de placa vertical per seguir amb algun pas desplomat, no massa difícil, més aviat plaent. R12  30 metres IV, IV+. ( des d'aquesta reunió ens podríem escapar per una feixa a la dreta).

 La tretzena tirada comença pujant per un herbei fins que arribes a un tram de roca no massa bona que ens porta en diagonal a l'esquerra (per evitar un sostre) i després a la dreta fins a la reunió.  R13  30 metres -V.

 La catorzena tirada surt amb uns passos verticals en diagonal a la dreta, per seguir després per terreny més senzill fins a la reunió, en el nostre cas vàrem empalmar les dues tirades, ja que les cordes arriben bé i segueixen perfectament.  R14  55 metres V, III.

 Tots els cims tenen premi, i en aquest cas ens vàrem trobar amb un jardí de flors de neu, calia tenir cura on petjaves per no fer-les mal bé. Una arribada al cim impressionant.

 Foto cim, estem satisfets de l'escalada, ens ha agradat, ens ho hem passat molt bé i el lloc és encisador.

 Per baixar seguirem uns camins de les pistes a l'esquerra (mirant a la paret) que van carenejant fins que veurem que n'hi ha un que baixa a la vall que hem pujat i que ens portarà a un restaurant (bar) de les pistes d'esquí. Un cop arribem aquí i just al seu darrera trobarem el GR que ens portarà altre cop a peu de via i d'aquí fins a baix.  (Baixada 1h,15 minuts).

 Bonica cabana de pastors a Rioseta,

Us deixem la ressenya que nosaltres vàrem fer servir.

Via molt ben equipada, amb tirades curtes però que costen d'empalmar.

Material: Reunió i 10 exprés. No cal res més. Si teniu cordes 50 millor que de 60 metres, haureu de recuperar menys en cada reunió.

Via oberta per: Luís Royo i Julio Benedé.

Apa a escalar que el mon s'acaba.