El cim de Bardamina és un dels 3.000 poc conegut, està adormit sota la faldilles del Posets, aquest l'eclipsa totalment. Però això en lloc de ser un inconvenient és una gran avantatge pels que ens agrada anar a llocs on no hi ha massa gent. Us ben asseguro que un cop deixeu el Llac de les Alforches i enfileu en direcció al cim, difícilment trobareu a mes gent i gaudireu d'una ascensió tranquil.la i plaent per la seva tranquil·litat.
Cim del Bardamina
Cascada d'Espiantosa
Per aquest cap de setmana la previsió meteorològica no era massa bona, especialment pel divendres, però ens vàrem arriscar. Deixem el cotxe a la Pleta del Estallo i enfilem en direcció al Refugi Àngel Orús Comença a ploure un mica però no ens parem sembla que més amunt la turmenta ha estat forta.
Un xic més amunt para una mica de ploure i s'agraeix.
Els lliris estan en el seu millor moment.
La pujada fins el refugi no té cap mena de dificultat, només que de tant en tant ens hem de protegir de la pluja, per sort, no plou en massa intensitat.
Arribem al Refugi Ángel Orús a 2.095 metres amb una mica menys de les dues hores. Tenim gana de sopar i d'anar a dormir.
El matí, quan just clareixa enfilem el camí que coincideix amb el que va al Posets, aquest primer tros anem ben acompanyats, ja que la majoria de gent va aquest cim. Arribarem a un punt que marca la direcció al Refugi d'Estós, aquí hem de baixar una mica per creuar el torrent de la Llardaneta, després pugem fins que hem de tornar a baixar fins a la Cabana de la Llardana, després seguim planejant fins que fa un xic de puja que ens portarà al llac de les Alforches.
Un moment estel·lar és quan el sol comença a tocar als cims que ens envolten, el dia es presenta molt net i clar.
Arribant a la Cabana Llardana
Poc a poc el dia va guanyant en intensitat, però a nosaltres encara ens toca l'ombra, fa un matí fresc,.
Quan hem arribant al llac de les Alforches hem enfilat totalment a l'esquerra per un lloms que ens han portat a una sèrie de llacs petits. Anem seguint unes fites que ens porten a la Vall dels Ibons, però aquí hem de tombar per anar a cercar uns lloms herbeis que ens permeten guanyar alçada. Ara ja sense senyals ni fites anem progressant per on sembla més lògic.
Bones vistes dels llacs.
Anem progressant en direcció a la dreta, per anar a cercar un esperó que baixa del cim.
Per gaudir bé del paisatge que ens envolta és del tot necessari fer una parada. Després seguirem per una tartera amb alguna grimpadeta fàcil fins a sortir a la cresta.
Des de la cresta podem veure el Llac de Bardamina i els cims que envolten a la Vall d'Estós.
Resulta sorprenent veure el llac gelat sota el Coll de Paul
Quan ets al cim és quan et dones compte que estàs sota el Posets.
En Marc amb la foto del Cim
Foto Cim.
Desfem la cresta
Altra cop a la Cabanya.
I el Refugi.
Una bona ascensió, amb uns bons amics, que ens ha permès gaudir d'un paisatge bonic i d'un cim molt bonic i amb molt bones vistes. No el deixeu a banda, té el seu encant.
Al final us va fer un dia prou maco. Veig que queda prou neu encara al Nord del Posets.
ResponEliminaQuin día tant nitid, unas fotos molt xules !! Aquí ens estem humitejant amb tanta aigua . Una abraçada
ResponEliminaGràcies Trini. Segur que després del mal temps sortirà el sol.
EliminaJaume el dia va ésser molt bo i si que es veia neu al posets. Resulta estrany el llac gelat.
ResponElimina