La Magdalena Superior ens atrau sempre, tenim molts records personals lligats en aquesta bonica agulla, per això, de tant en tant ens agrada anar fer-hi alguna escalada. Avui anem tard i per postres hem de tornar d'hora, així que no ens compliquem massa la vida i anem a la Via Ignasi Jorba.
La via Ignasi Jorba xafa descaradament la Mingo Arenes, per postre quan l'han obert i quan la re-equipat no han estat capaços de respectar la via original i només equipar la part nova. Francament és una llàstima.
Només sortir de Sant Joan i veure-la tan esvelta ja ens il·lusiona. Tenim ganes d'anar-hi i acaronar amb molt de compte les seves presses, no ens agradaria que a mida d'anar-hi escalant les seves presses es malmetessin.
Nosaltres som uns tradicionals així que fem d'una sola tirada fins on es feia la segona reunió de Mingo Arenes.
Des d' aquí i amb un sol llarg ens posem a la reunió de l'arbre de la Mingo Arenes, per tal d'evitar el fregament de les cordes no passo totes les assegurances, tot i així els darrers metres el pes de la corda es nota.
Lluny al fons podeu veure l'Ita a l'altra reunió. Aquests dos llargs empalmats resulten molt bonics.
L'Ita entrant a la reunió.
Ja només ens queda un llarg vertical i plaent que resolt molt bé l'Ita.
Sempre he dit que no hi ha sensació més bonica que arriba a dalt d'una agulla.
Una fotografia clàssica i que no sabem les que tenim, però m'encanta veure al fons el Monestir. Certament som uns apassionats de Montserrat.
No us poso la ressenya perquè és molt fàcil de localitzar.
Material: 10 cintes exprés (ull saltant forces assegurances si voleu empalmar els dos llargs) i cinta de reunió. Cordes de 60 metres,
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Encara que nosaltres anem motl per Dolomites, Montserrat es també el nostre tresor, tenim molts i molts records dins aquestes agulles. Sempre es un plaer acanonar aquestes pedres. Felicitats i fins la propera.
ResponElimina