Sant Llorenç del Munt - El Ninot - Via Normal - 27/10/2020

Avui ens hem proposat recordar vells temps. El 8 de desembre de 1971 vàrem fer la primera ascensió a l'Agulla del Ninot, una de les darreres, per no dir l'última, que encara no havia estat ascendida. El motiu és que malgrat té una forma molt bonica, és força difícil de veure de les vessants que l'envolten. Passat 49 anys tornem a estar al peu de via.

Bona vista de Sant Llorenç del Munt fent camí a l'Agulla del Ninot. 

Com no teníem cap foto detallada de l'agulla avui hem fet un xic de volta però l'hem aconseguit. 

A l'esquerra de l'Agulla del Ninot podem veure la Roca del Ninot. Actualment hi ha una via que des del cim del Ninot fent un pas segueixen  per la Roca del Ninot. 

Mirant de començar, els primers 3 metres, la roca no és gens bona i això m'ha condicionat força a l'hora de començar. Està clar que aquests 49 anys que han passat m'han fet canviar la forma de veure les coses.

Un cop agafat a la fissura i posat un bon alien, la cosa ja es veu millor. 

Ara ja per terreny més fàcil i millor roca. 

La darrere bola a contrallum. Per sort han canviat el ràpel i actualment hi ha un bon cable amb dos spits. 

Assegurant a l'Ita des del petit cim. 

Últim pas amb cara de fred. Feia un aire que et quedaves glaçat. 

Un bon llibre de registre. 

Les dades de la primera ascensió. 

La tercera i la quarta ascensió. Quedem gratament sorpresos per el nombre d'ascensions. 

Foto al cim. L'espai no dona per més. 

Foto cim. 

Ràpel de 20 metres-. 

Aquest arbre marca l'inici de la canal de baixada. 

Ressenya extreta del Butlletí de l'UES del febrer 1972

La ressenya de l'època, el que ha canviat és que ja no cal fer el pas d'estreps.

Aproximació: Des de Can Robert pujarem pel camí de Can Poble fins un punt que el deixarem per agafar el camí de la canal de l'Abella que seguirem fins arribar a La Cova del Drac. Des d'aquí seguirem en direcció Els Obits uns 300 metres i arribarem a la carena de la Roca Petanta. Seguirem pel mateix camí uns 100 metres per un terreny sense arbres, quan entrem el bosc, veurem una alzina amb una senyal vermella (veure foto), just aquí inicia la canal que haurem de baixar fins a trobar l'agulla. 

La Via: itinerari per col·leccionistes i que volen viure l'experiència de pujar una agulla petita però força bonica.

Via Normal: pujarem el pedestal i veurem un lloc on podem posar un pitó universal que ens donarà la confiança per superar el propers metres de mala roca. (V) D'aquí anirem en tendència a la dreta fins que ens podrem agafar en una bona fissura i assegurar-nos amb un friend Camelot #1 o un alien verd al costat en una fissura més petita, després seguirem en tendència a l'esquerra fins una savina gran. Ara per terreny molt fàcil fins sota de la bola final que haurem de fer un pas llarg per situar-nos-hi i arribar tot seguit a dalt., abans però, podreu posar un pitó universal per assegurar el pas. 

Descens: ràpel de 20 metres fins al peu. També teniu opció de seguir fent un pas per la Roca del Ninot i us estalviàreu el ràpel. 

Material: 1 parell d'universals, un alien verd o un Camelot #1. 

1ª Ascensió: Pep Graells, Ramon Font, Ita Cabassa i Manel Fuertes, 8-12-1971.

Ens ha fet molta il·lusió repetir l'ascensió aquesta agulla després de 49 anys. Ha estat una experiència molt bonica. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.