Avui hem quedat amb la Montse Miñano per fer una escapadeta a Montserrat, fa dies que no escala i té moltes ganes de roca, així que haurem d'escollir una via un xic més llarga.
En el Monestir ens trobem a la Pilar Perales, en Josep Fatjó i en Miquel Garrell, ens ha fet molta il·lusió. Aprofitem per pujar plegats pel funicular de Sant Joan.
Us deixem la nostra ressenya
L'Ita molt decidida comença el primer llarg
La Montse gaudint del primer llarg.
Un segon llarg super ben trobat, on trobarem uns passos drets i molt mantinguts. Sort de l'equipament generós i la roca excel.lent.
Poc a poc l'Ita li va desfent l'entrellat. Superats els tres primers passos, l'escalada ja és menys exigent.
La Montse superant els passos més drets d'aquest segon llarg.
Hem anat a l'ombra per no passar calor i al final ens haurem d'abrigar.
Arribant a la reunió content d'aquest segon llarg.
La tercera reunió, ara només haurem de caminar fins el peu de la segona part.
La Montse al cim i amb la segona part al seu darrera.
Iniciant el quart llarg, passos bonics amb alguna llastra a controlar.
Ara els hi toca a elles pujar per aquest quart llarg.
Iniciant el 5è llarg, una tirada preciosa on haurem de tibar fort. Verticalitat i molt bona roca seran el ingredients d'aquest tram.
Un llarg per gaudir de l'escalada Montserratina.
Bones vistes sobre l'entorn.
La Montse en el darrer llarg que sembla que li està agradant força.
Mirant l'entorn ben contentes.
Foto cim, super contents de la via i de la companyia.
Quan hem arribat a casa hem mirat en el bloc per veure que havíem dit quan vàrem fer aquesta via per primera vegada. La sorpresa ha estat majúscula, doncs feia 10 anys, dia per dia, que l'havíem fet. Coincidències de la vida. Avui l'hem repetit amb molt bona companyia.
Aproximació: des del Funicular de Sant Joan agafarem el camí que en direcció sud fins l'ermita de Sant Joan, ara pujarem una mica sense arribar a la trenca que va a l'ermita de Sant Onofre, doncs a la nostra esquerra veureu un corriol que baixa amb senyals blaves. Ara ens toca anar-lo seguint durant una bona estona passant trams per la carena, quan entrem el bosc baixarem fins un collet que el camí deixa a mà esquerra, i just quan el camí tomba a l'esquerra veureu que hi ha un corriol que ens permet seguir en direcció nord amb algun tros una mica brut. Passarem un tram que s'ha esllavissat per creuar una canal, seguim una mica més i a mà dreta ja veurem la roca. Al cap d'uns metres trobareu un pedró d'on surt un corriol que ens deixarà a peu de via.
La Via: Itinerari molt ben trobat que primer pujar a la Punta Pam a Pam i després al Mirador de Sant Joan. Els llargs 2on i 5è són extraordinàriament bonics, ben trobats, amb una roca molt bona i uns passos on haurem de tibar fort, però l'esforç val la pena.
1er llarg: 45 metres. III, IV, IV -. Sortim verticals i al cap de pocs metres veurem que la via va a l'esquerra en diagonal i tot seguit vertical fins a la reunió.
2on llarg: 30 metres. IV, 6a (Ao, V) V, IV. Un llarg molt encertat que passar per la millor roca, i pel lloc més vulnerable per superar-lo en lliure. Uns grans còdols ens facilitaran els passos i dependrà de les nostres piles poder-lo treure en lliure. Tot i així, un cop superat el tram més dret, el grau baixa i l'escalada es converteix amb plaent fins a la reunió.
3er llarg: 25 metres. III, II. Seguim, amb un a escalada fàcil, per l'aresta fins el cim de la Punta Pam i Pam d'on baixarem caminant fins el peu de la segona part de la via.
4art llarg: 4o metres. IV, IV+. Un llarg bonic que puja per un esperó amb alguna llastra a controlar.
5è. llarg: 40 metres. V, 6a (Ao V) V, IV. Aquest llarg és molt bonic, comença amb un tram vertical que es fa força bé, després hi ha un petit ressalt més vertical on haurem de tibar fort. Després segueix vertical però va baixant la dificultat, tot i així l'escalada es manté plaent fins a la reunió.
Descens: Caminant per la vessant est des d'on ja veurem l'ermita de Sant Joan.
Material: 14 cintes exprés + R
Equipada per: Guillem Arias
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Sí que és casualitat sí...!! El Josep en arribar acasa ens envia un foto de la vegada que la va fer i per tres dies que no la "clava" també, dons dissabte feia 47 anys (menys 3 dies)!
ResponEliminaCoses que passen. A voltes ho voldries fer i no surt. 😂😂😂
EliminaCoses que passen. A voltes ho voldries fer i no surt. 😂😂😂
EliminaLa Mingo Arenas vull dir
ResponEliminaUna via molt maca i molt disfruton, el millor la companyia. Moltes gràcies per la companyia. 😍
ResponEliminaEns ho vàrem passar de conya.
Elimina