Montserrat - Magdalena Superior - Via 98 Octanos - 08/08/2021

 A finals de juliol de 1972, vàrem fer la primera escalada tots dos sols, la Mingo Arenes de la Magdalena Superior. Teníem 15 i 16 anys, una corda de 40 metres i  9mm, uns talabards fets a mà per nosaltres, unes cletes i quatre pitons, i això si, molta il·lusió. Va ésser un dia perfecte, ens ho vàrem passar molt bé i va ésser l'inici d'una cordada de per vida. 

Cada any, per aquestes dates, finals de juliol o principis d'agost, anem a la Magdalena Superior a celebrar aquest aniversari. Aquest any ens hem decidit per repetir la via 98 Octanos.

Com sempre us deixem la nostra ressenya. 

Si fa 49 anys, aquesta agulla, ens va atreure d'una manera especial, avui, per nosaltres, encara segueix mantenint el mateix atractiu. 

Des de peu de via podem observar-la com un immens tobogan. 

Petites fissures mantenen la via de les plantes que avui ens obsequien amb aquesta flor. 

Un primer llarg senzill on només tens que anar mirant de veure els parabols, especialment avui que fa aquest dia rúfol. 

Amb un tres i no res, ja està arribant a la reunió. 

El segon llarg ja anem guanyant un xic més de verticalitat i sempre acompanyats d'una excel.lent roca. 

Iniciant el tercer llarg. Una tirada super ben trobada, que anirà augmentat la dificultats conforma guanya verticalitat, això si, amb uns còdols que ens faran gaudir d'allò més.  

És un llarg de continuïtat, on poc a poc anirem acabant les piles, però sempre podrem fer algun repòs o algun pas d'A0 per ajudar-nos.

Sortint del ressalt abans d'entrar a la reunió.

Superant el ressalt del quart llarg. 

Un llarg vertical i plaent. 

Content arribant al cim. 

La darrera reunió. 

Un cop a dalt ens hi estem una bona estona recordant els cops que hi hem pujat.

Contents i satisfets al cim

Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí en direcció a Sant Jeroni, un cop passat la verticalitat de l'agulla i abans d'arribar a la canal de la Gorra Frígia, veurem un corriol que s'enfila al costat d'una alzina, pujarem uns metres i a la primera clariana a ma esquerra trobarem el peu de via. Parabolt i buril amb xapa groga. 

La Via: itinerari que supera la cara nord, buscant sempre la millor pressa. El tercer llarg i el darrer són els més bonics. Totalment equipada per gaudir d'una escalada excel·lent. Totalment recomanable. 

1er llarg: 45 metres. III, III+. Tirada fàcil que només haurem de preocupar-nos d'anar trobant els parabolts.

2on llarg: 40 metres. IV, IV+. Escalada plaent, que va guanyant verticalitat i amb passos cada cop més bonics.

3er llarg: 35 metres. IV+, Vè, Vè+, 6a, Vè. Tirada espectacular, que va buscar la part més vertical, però a la vegada, amb millor pressa per superar-la. En els passos més difícils podrem fer algun pas d'A0 si ens fa falta,

4art. llarg: 25 metres, Vè, IV+.  Sortim verticals en tendència a l'esquerra per superar un ressalt amb molt bons còdols, després anirem a buscar el fil de l'espero a la nostra esquerra que seguirem fins el cim.

Descens: Ràpel per la vessant Est de 50 metres. També el podreu partir en dos si aneu amb cordes més curtes.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!