Hi ha dies que tot surt rodó; un bon esmorzar amb bons amics (Guillem Arias, Esteve, Raimon, Ferran, i Arseni), una escalada bonica amb una excel·lent companyia, i fins i tot, un petit xàfec a poc metres abans d'arribar al cotxe. Si, en aquesta època de sequera una petita mullada dona alegria.
Us deixem la nostra ressenya.
Nom a peu de via.
Ahir mirant la guia del Berguedà vàrem veure que la via Epirimountains no l'havíem fet. Només faltava que l'Arseni i el Ferran hi estesin d'acord. Avui, quan estàvem esmorzant i arreglant el mon, li preguntem el Guillem i a l'Esteve que tal estava a la via i ens la deixen prou bé per animar-nos a tots quatre per anar-hi. En Guillem que porta la fotocopiadora el cotxe, ens facilita una ressenya detallada i la seva situació a la paret. Tot un luxe anar amb aquests xicots.....
En un tres i no res som a peu de via l'Ita ja comença a fer el primer llarg.
Després em toca seguir-la.
i l'Arseni i en Ferran al darrera.
Un primer llarg molt bonic li segueix un segon que no està gens malament.
La primera reunió super còmoda.
Entrant a la segona reunió.
L'Ita iniciant el tercer llarg.
El tercer llarg, segons la ressenya ens porta al cim, però hem vist en algunes ressenyes que recomanen fer una tercera reunió en el segon spit del tercer llarg reforçada amb un Camelot del 0,50 o 0,75. Nosaltres hem optat per fer-ho d'aquesta manera.
Treballant el quart llarg.
Aquests darrers metres són una joia, passos difícils però amb bona pressa, el problema ha estat la continuïtat que m'ha fet fer un petit repòs. Tot seguit ha pujat l'Ita i la feta neta.
Contenta en els darrers metres.
Foto cim
Darrera l'Arseni a "tope"!!
Foto cim.
Tot i que la via és rapelable, optem per baixar caminant i així podem anar fent-la petar una mica més mentre gaudim d'aquest entorn preciós.
Aproximació: deixarem el cotxe als contenidors abans d'arribar al pàrquing habitual. Seguirem uns 50 metres per la carretera i trobarem a ma esquerra una pista. La seguirem deixant les cases per sota i ens portarà al torrent. Després anirem pujant molt suaument fins que ja veurem una piràmide característica que passarem i a la seva dreta comença la via.
La Via: molt lògica i ben trobada, equipada amb spits amb molt bon estat. Roca molt bona en general. El primer llarg és preciós, el segon bonic, el tercer de tràmit, i el quart potent però excel.lentment trobat. Totalment recomanable.
1er llarg: 35 metres, IV, V, V+, IV+. 11 Assegurances. Placa típica de Malanyeu, vertical, però plena de forats que en permeten gaudir del llarg.
2on llarg: 30 metres, IV+, V, IV+. 7 Assegurances. des de la reunió veurem una fissura amb dues savines que ens indiquen per on va aquest llarg. Passos bonics, verticals i ben assegurats, tot lo necessari per gaudir pujant.
3er llarg: 20 metres, III, 1 spit. Sortim per l'esquerra per terreny fàcil fins situar-nos sota d'un spit per on pujarem vertical fins al proper spit on muntarem la 3ª reunió amb l'ajuda de flotants.
4art llarg: 15 metres. V, 6ª o Ao V+, V+, 8 assegurances. Sortim verticals per la placa per situar-nos sobre la reunió, (compte amb un bloc que es veu inestable), després veurem els darrers metres de la placa molt verticals i fins itot amb uns primers passos un xic desplomats. Entrem a la placa per l'esquerra on trobarem bones presses per superar aquests metres desplomats, després ens costarà una mica més perquè el forats són més petits, aquí ens podem ajudar amb algun A0, o fins i tot Ae, en funció del que vulguem o podem apurar, després es tomba un xic i tot i que segueix força difícil es deixa fer millor fins arribar a la reunió.
Descens: en ràpel per la mateixa via o crestejant fins un mas on surt una pista que ens portarà al riu i després al cotxe. 35 minuts.
Material: 12 cintes i un Camelot 0,75.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Hola Manel e Ita!
ResponEliminaDisculpa que te escriba en castellano, pero soy gallego y no hablo el catalan, aunque esto no me impide disfrutar de vuestro blog, que descubri hace unos dias.
Queria agradeceros el trabajo para compartir en las entradas del blog vuestras actividades, con esos croquis tan bonitos y claros, y las descripciones detalladas de las vias.
Y tambien queria haceros una consulta, relativa al descenso de la Pared del Devessó, en Malanyeu. He visto que vosotros casi siempre descendeis andando; nosotros estuvimos en Malanyeu el pasado otoño; era nuestra primera vez he hicimos los descensos en rapel;uno de los ultimos dias, estando ya en la furgo, vimos volver a una cordada por el camino y les preguntamos si habian descendido andando; nos confirmaron que si, y por la tarde fuimos a hacer el camino de descenso en sentido inverso (desde el pueblo hacia la cresta) para conocerlo para una proxima vez; llegamos hasta la cresta, pero nos parecio que alli se enmarañaba demasiado, por la vegetacion, o que se volvia muy expuesto si querias evitarla.
El caso es que nos quedamos con la duda de si lo habriamos seguido bien; en concreto, si estabamos abordando la cresta en el punto correcto, pues el camino hasta la cresta no tiene perdida.
Si nos podeis dar alguna indicacion nos vendria muy bien para la proxima visita, que esperamos sea en unas semanas.
Por otra parte ¿para que vias (desde que punto de la pared) se puede utilizar este descenso andando por la arista? Desde la ultima reunion de las que nosotros hicimos (Carla, Montse Curto, Françesc Suñol), quiza por estar demasiado al oeste, no parecia facil crestear hacia el este.
Gracias por adelantado, si podeis ayudarnos con la consulta, y muchisimas gracias por vuestro blog; nos habeis dado material para un monton de nuevos proyectos.
Hola Luís encantado de responderte a tu consulta. Pienso que es bueno bajar por la cresta desde más o menos las vías que estan a la derecha de la pirámide del inicio. De las otras también se puede bajar, pero la cresta es más larga.
EliminaPor la cresta se va practicamente andando, solamente hay una pequeña grimpada de 4 o 5 metres un poco más difícil.
Al final de la cresta hay que ir por una pista que sale de la primera casa que encontrareis y que os llevará a cerca de una mucho más grande y que tiene una casita pequeña construida en un arbol, aquí seguireis por la pista en dirección este hasta cruzar un rio que girareis a dirección totalmente opuesta y que andando unos 15 o 20 minutos os llevará hasta el parking, pasando por una gran masia.
Gracias por los comentarios sobre nuestro bloc.