Avui hem quedat amb l'Arseni i com donen un temps de molt vent del nord ens anem a Sant Llorenç de Montgai a la Paret de la Formiguera. Aquí hi tenim un parell de vies per fer. Cap dels tres no les hem fet, així que ens encaixa perfectament.
Us deixem la nostra ressenya.
Una aproximació ben curta ens deixa al peu de via en un tres i no res i sense adonar-nos compte ja comencem a escalar.
Aquest primer llarg, vertical amb un inici contundent (per nosaltres) ens deixarà gaudir d'una escalada molt bonica.
Un cop superats els primers metres, la tirada perd un xic de verticalitat i es deixa fer millor.
El fet d'anar tres, ens permet fer moltes fotos, l'Arseni ens fa un bon reportatge. (Gràcies)
Els primers metres té alguns passos llargs fet que fa que l'Ita s'ho tingui que treballar de valent.
Des de la reunió dona gust veure com van progressant els companys.
Malgrat que fa vent, aquí estem prou arrecerats.
L'inici del segon llarg la roca es molt bona i punxant que fa mal a les mans. Cal tenir un bon "callo" per superar els primers metres en lliure sense tocar res.
Un petit ressalt ens barra el pas, però gràcies a una bona fissura es supera molt bé.
L'Ita més tossuda no para fins que li surt en lliure.
Els darrers metres són d'una escalada plaent.
L'Arseni arribant a la segona reunió.
Un sol ràpel ens deixa altra cop a peu de via.
Aproximació: des de l'aparcament pujarem per un corriol que va seguint el torrent fins que veurem una indicació per anar a la ferrata que ens indica que hem d'anar a l'esquerra, creuem el torrent i anem pujant fins arribar a la via del tren. Ara anirem a buscar un caminet que surt a la dreta del túnel que va en direcció est i que ens portara sota mateix de la via. Només haurem de pujar un ressalt fins al peu de la via.
La via: itinerari de 2 llargs molt ben trobats, verticals i bonics ideal per complimentar amb alguna altra via del sector. Recomanable.
1er. Llarg: 20 metres. 6a-, V+. Estirant-nos una mica podrem agafar la primera assegurança que ens permetrà atacar el tram més difícil d'aquest llarg. Passats un 5 metres, la dificultat minva una mica i ens permet arribar a la reunió amb una escalada vertical i divertida.
2on. Llarg: 20 metres. 6a, V+, V. Sortim verticals fins sota d'una placa on trobarem el pas més difícil de la via i de la tirada, un cop superat, si anem per la fissura l'escalada esdevindrà vertical però molt bonica.
Descens: Ràpel de 40 metres.
Material: 10 cintes exprés + R. (Via equipada amb parabolts)
1ª Ascensió: X. Garreta i E. Codina 2/10/96
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem