De baixada de l'Agulla Sense Nom i veien que a la part baixa el fred és menys intents ens decidim per la Via Aresta Brucs de La Màquina de Tren, que fa molts anys que no l'hem repetit.
Ens tornen al cap els bivacs, el dissabtes a la nit, a la Bauma de la Partió, i després aquesta era la primera escalada de la jornada. Que bé que ens ho passàvem, un bon foc, carn a la brasa i després fent-la petar fins que ens adormíem.
Tot i que sempre l'havíem fet per el cantó esquerra del sostre, avui entrem per la dreta.
Quan arribo a la reunió i veig que les assegurances estan força precàries, opto per seguir fins el cim.
Després puja l'Ita, ara ja fa menys cara de fred.
Tot i que és una agulla baixa, des del cim tenim molt bones vistes.
Admirem les altres agulles tan esveltes que tenim per sobre nostra.
Un curt ràpel i ja tornem a estar de camí cap al Refugi.
Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar un petit corriol que ens portarà a peu de via.
La Via: una gran clàssica d'iniciació, on el pas clau està força polit i ens ho haurem de mirar. Sens dubte una escalada, que no pot faltar a tots els que estimem aquesta Regió d'Agulles. Recomanable.
1ª Tirada: 45 metres. 6 assegurances, i una savina. Situats al peu, just sota del sostre, anirem a la dreta i ja trobarem un spit, després pujarem per un curt diedre fins a una bona savina. Des d'aquí ens posarem a la placa fins sota un ressalt (antiga reunió) que superarem en compte ja que les presses estan força polides, després seguirem en tendència un xic a la dreta fins sota d'un darrer ressalt que superarem per l'esquerra.
Material: 8 bagues exprés, baga savinera, + R.
1ª Ascensió: Joan Cerdà i Manel Cervera, any 1961.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem