Montserrat - Regió Frares Encantats - Agulla Sense Nom - Via Aresta Bruc - 24/11/2022

 Feia temps que volíem tornar a les Agulles de l'Ànec i la Sense Nom, però ens costava trobar el dia, i avui que el temps no pintava massa fred hem decidit anar-hi.

A plogut molt des de la primera vegada que la vaig pujar a l'any 1970, després l'hem repetir alguns cops més, fins i tot amb els nostres fills quan eren petits, però d'uns anys cap aquí no hi hem tornat. 

En aquell temps, any 1970, era una via per començar a escalar i  per anar-se acostumant a les assegurances distants,  fins i tot per fer practica de clavar algun pitó, especialment en els forats del darrer llarg que encara avui podreu observar que s'hi ha clavat. 

La nostra ressenya amb una foto igual a la que hi ha en el llibre de Roques Parets i Agulles.

Una bona vista de l'Agulla de la Boleta del Portell Estret, l'Ànec i la Sense Nom situades a la mateixa Canal Ampla.

Vista de costat, ja es veu que no és una escalada difícil, però avui el fort vent i el fred que s'ha girat ens ha fet pensar en baixar des de la primera reunió, però al final hem seguit. 

Iniciant la via, al principi grimpant per una rampa. 

El segon llarg un xic més dret.

Tot i que portem tota la roba posada, el vent glaçat es fa notar.

El segon i el tercer llarg els hem fet amb un de sol. Ara estem fent el darrer. 

En aquest llarg trobarem el pas més difícil de la via (IV+), i avui entre el fred i polides que estan les presses claus  m'ho he tingut que mirar una mica.

L'Agulla de l'Ànec que ja tenim clar que hi tornarem un altre dia...

La Caputxa, una agulla que he tingut ocasió d'assolir quatre cops; tres per la via normal i una per l'Aresta Bruc. El primer cop que hi vaig pujar a l'any 1971, era una ascensió mítica i em va fer molta il·lusió. 

l'Ita sortint de la via i fregant les mans per intentar recuperar-les una mica. 

Les vistes són molt boniques, però avui anem per feina a buscar el ràpel. 

Foto cim projectada en l'Agulla de l'Ànec 

Amb ganes de muntar el ràpel i baixar ràpid. 

Una cordada a l'Ou de Colom.

Certament, avui no era un bon dia per escalar en aquesta zona, el fort vent que s'ha girat només començar la via ens la canviat l'il·lusió que teníem per repetir altra cop aquesta agulla. No ens ha costat gent decidir-nos per deixar per un altre dia l'Agulla de l'Ànec doncs en aquesta el vent encara hi bufava molt més fort. Ja tenim una bona excusa per tornar-hi. Ara baixem més avall per veure si s'està mes arrecerat i podem fer alguna altra cosa.

Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar el camí que puja per la Canal Ampla que seguirem fins a peu de via. 

La Via: Agulla situada al bell mig de la Canal Ampla que separa les Regió d'Agulles de la dels Frares Encantats. Una aresta bruc senzilla per on hi han passat la majoria d'escaladors montserratins en els seus inicis. El seu entorn i el seu traçat justifica plenament la bonica excursió que haurem de fer fins al peu de via. Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres, III. 2 assegurances. (Plaqueta recupertable)  Pujarem per una rampa que poc a poc es va posant més dreta. 

2on. Llarg: 30 metres. III+, 3 assegurances. Reunió amb dos parabolts. Escalada de placa típica d'aresta bruc.

3er. Llarg: 20  metres.  III, II.  Seguim per la placa fins una reunió al peu del darrer ressalt. Si porteu cordes llargues podeu empalmar les dues tirades perfectament.

4art. Llarg: 30 metres.  III, IV+, III, II.  3 assegurances.  Sortim rectes fins un bon romaní on podreu posar una baga, després anirem un xic a la dreta per superar un tram més dret (IV+), després poc a poc es va tombant fins el cim. 

Descens: Ràpel de 30 metres per la vessant Nord.  

1ª Ascensió: Jaume Camarasa i Amadeu Gomà a l'any 1945. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!