Avui no tenim clar que fer, hem canviat diverses vegades d'idea, però al final ens decidim i anem a la Via Badalona de la Gorra Frígia, tot i que l'hem fet molts cops, ens agrada molt perquè manté aquell regust de l'escalada de fa anys.
La nostra ressenya.
En aquesta època de l'any, és una lluita constant entre el sol i l'ombra, doncs el sol volta més baix i la Magdalena Superior hi ha moments que es posa al mig.
Tot i que la primera tirada és fàcil, cal anar en compte doncs no hi ha massa equipament, tot i així podrem posar alguns friends.
Com han canviat les temperatures aquests darrers dies, fins fa poc teníem feina a cercar vies a l'ombra i ara quan et toca el sol estàs ben content.
El Trencabarrals ens observa mentre anem pujant
Arribant a la primera reunió.
Iniciant el segon llarg. Nosaltres hem ajuntat el segon i el tercer llarg en un de sol i ens ha anat molt bé.
Trams verticals i amb les assegurances distants, però que permeten una escalada molt agradable i que et recorda com escalàvem fa uns quants anys.
Entrant a la tercera reunió. Al peu es veu la llastra que no entenc com encara no ha caigut. Per si de cas, no l'hem tocat.
Sortint de la tercera reunió.
l'Ita superant el pas més difícil de la via.
Poc abans d'arribar aquest tram balmat hi havia un spit que només en queda el "casquillo", un metre més amunt es pot posar un alien verd molt bo.
Arribant a la reunió.
Pas dret i bonic de sortida de la reunió
En l'Ullal de la Magdalena acaba d'arribar en Àngel Vedo i el seu company.
El Trencabarrals segueix vigilant-nos.
Iniciant el darrer llarg amb bones vistes sobre el Cavall Bernat, el Puntal, Sant Jeroni, etc.
Una cordada arribant a la Magdalena Superior.
De sobte s'ens ha posat una boira a sobra i s'ha fet ben fosc.
Foto cim.
En el cim ens hem trobat aquesta bonica papallona que ben segur té les hores comptades.
Aproximació: des de Sant Joan anirem en direcció a Sant Jeroni fins que passarem per sota de la Gorra Frígia, la primera via que trobarem és la Magic Line i uns metres més a l'esquerra ja podrem començar.
La Via: itinerari de tall clàssic, que encara conserva un cert glamur de com s'escalava fa uns anys, on podrem gaudir d'una escalada plaent però amb les assegurances distants. Recomanable.
1er. llarg: 35 metres. III, III+, pont de roca, buril, i spit. Pujarem verticals fins una franja on trobarem un pont de roca, després anirem en diagonal a l'esquerra fins a la reunió. Si estem atents podrem posar alguns friends aprofitant un bons forats.
2on llarg: 20 metres. IV+, IV. 2 spits. Anem un xic a l'esquerra i tot seguit trobarem el primer spit, després seguirem vertical i en trobarem un altre. Des d'aquí anirem un xic a l'esquerra i abans d'arribat a una balma podrem posar un alien vermell. Reunió a la balma.
3er. llarg: 30 metres. IV, IV+, IV. 2 spits. Sortim per la dreta flanquejant i després pugem vertical fins el primer spits, seguim amb la mateixa tònica fins el següent. La roca és bona i permet una escalada agradable, això si amb les assegurances distants. Uns metres abans de la llastra podrem posar un alien groc, passarem per l'esquerra de la llastra (millor no tocar-la) i uns metres més amunt a la dreta trobarem la reunió.
4art. llarg: 35 metres. IV+, V, IV, III. 3 spits i una reunió. Sortim per la dreta verticals i a uns metres trobarem el primer spit, seguim verticals fins sota d'un ressalt on podrem posar un alien verd. Ara haurem de passar de dreta a esquerra i trobarem un parell de spits més, un cop superat aquest ressalt trobarem una reunió nova, seguirem verticals superant un altra tram dret i anirem per terreny fàcil fins a la reunió a la dreta d'un gran forat.
5è. llarg: 30 metres. IV+, IV. Sortim per la dreta amb un tram dret i després anem més a la dreta fins que ens trobarem amb les assegurances de la via del Carles que ens portaran a la reunió.
6è. llarg: 35 metres. III, II, 4 assegurances. Sortim rectes i anem pujant per l'esquerra del ressalt fins passats la gran savina que ja podrem pujar verticals fins el cim.
Descens: en ràpel per la vessant est. Un ràpel de 25 i un segon de 50 metres.
Material: 8 cintes exprés, friends,+ R.
Apa a escalar que l mon s'acaba!
Es una papallona que es pot tobar tot l'any. En dies solejats de tardor i hivern, és molt normal trobarla a la muntanya com als jardins de les ciutats. Te moltes generacions tant d'hivern com d'estiu, hiverna. Es la Vanessa atalanta, Lepidòpter Ropalòcer de la família dels Nimphalidae
ResponEliminaMoltes gràcies Joan, ja veig que ets un expert.
EliminaSóc aficionat a la Entomlogia desde 1975
EliminaUna bona afició per compaginar amb l'escalada i la muntanya.
Elimina