Sempre que remenem ens surt alguna via nova a fer a la Paret de la Codolosa. Ens semblava que era nova i resulta que ja 9 anys que està oberta.
Una aproximació curta que ens deixa a peu de paret. Bé, avui un xic més llarga perquè els diumenges et fan deixar el cotxe abaix.
L'Ita no sap que fer si començar ella o no, però al final si posa i fa el primer llarg, tot i que hi ha algun pas que fa apretar força.
On està, malgrat sembla desplomat, la cosa ja és un xic més fàcil. La roca és bona i resulta un llarg prou bo i divertit.
Tot i anar de segon, m'ha costat força, especialment quan tens que sortir a la dreta per agafar un esperonet. La placa de després és una passada de bona roca.
El segon llarg no és massa bonic, però com ja l'han fet varies cordades està prou net.
Assegurant a la primera reunió.
Entrant a la segona reunió.
Iniciant el tercer llarg, hi donen 6c, està clar que haurem de fer A0 i lliure i algun Ae.
Les assegurances estan prou distanciades per no poder fer tot en Ao, així que entre assegurança i assegurança cal fer petites sortides en lliure. Presses n'hi ha, el problema està en els braços.
Un cop superades les quatre primeres assegurances i tot que ja perd verticalitat una mica, els braços ja diuen que prou, així que fem un parell de passos d'estrep i després, ja en lliure fins a la reunió.
Uns metres bruts sortint de la tirada, com sempre ha fet tot el que pot en lliure i quan no ha pogut amb A0, i com sempre d'estreps res de res.
Ara ens queda una grimpadeta i prou, doncs baixarem caminant.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drassera del Fray Garí fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa, La via comença després l'esperó més a la dreta, concretament després de la via Iona, així que haurem de caminar un xic més arran de la paret.
La via: itinerari lògic i ben trobat, amb un bon equipament. Va buscant sempre la millor roca i hi ha trams on trobarem passos molt bonics, especialment en el primer llarg i en el tercer. Poder fer el darrer llarg en lliure té que ser molt plaent. Itinerari recomanable.
1er llarg: 35 metres V, V+, V. 7 parabolts i un pitó. Des del peu de via ja podem veure el primer parabolt que s'arriba molt bé, després uns passos més i arribarem el segon i tot seguit el pitó, ara ens bé el pas més difícil del llarg, doncs costa trobar-li el punt. Cal pujar vertical i just a l'alçada del següent parabolt anar a la dreta, després pujarem fins sota un ressalt amb passos bonics. El ressalt es supera molt bé gràcies a les bones presses. Després veurem un parabolt amb una baga, el xaparem i llavors en lloc de pujar rectes, anirem un xic a la dreta que pujarem molt bé per una placa molt bona fins el proper parabolt, després la dificultat ja baixa fins a la reunió.
2on llarg: 35 metres. IV. 2 parabolts. Una tirada senzilla on haurem de vigilar en algun tram que està una mica trencat.
3er llarg: 25 metres. Ao/6a, 2, Ae (dos passos), V+, V. En lliure 6c. 8 parabolts. Sortim verticals i per arribar el segon parabolt, haurem de confiar amb les presses del diedre que al principi es veu un xic descompost, però està molt netejat, els següents passos que són força llargs, haurem d'anar fent sortides aprofitant la fissura que en alguns cassos hi ha molt bona pressa, a partir del 5è parabolt ja es tomba una mica, tot i així, jo he fet un parell de passos d'estreps abans de tornar a sortir en lliure. Tot seguit hi ha un ressalt amb un pas força estrany que un cop superart ja seguirem fins a la reunió per la via Iona.
Descens: podeu baixar en ràpel per la via Iona, o podeu sortir caminant en tendència a l'esquerra fins a trobar la drassera del Fray Garí.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem