Aquest pont decidim anar a veure uns bons amics que viuen a Arenas de San Pedro - Avila. Fa temps que no ens veiem i ens fa molta il·lusió conèixer la Serralada de Gredos de la ma d'aquest amics que són uns excel·lents coneixedors de la zona.
Vista del cim de l'Almanzor des de la Laguna.
Arribem sense cap pla concret, però quan parlem amb en Gonza ja ens proposa anar a pujar el Cim de l'Almanzor, que ens assegura que és una excursió molt bonica i amb algunes grimpades que li donen un xic més de gracia a l'ascensió. No ens ho pensem massa i ràpidament ens posem d'acord per sortir demà a primera hora.
Inici de la puja pel camí empedrat.
Després de 45 minuts de cotxe arribem al control que dona accés a la Plataforma 1780 m previ pago de 3€ ens deixen segui fins a la mateixa. Després iniciem la pujada per un camí empedrat que va fer construir Alfons XIII per poder pujar quan anava de cacera.
La pujada es fa agradable i més quan vas amb una persona com en Gonza, professor d'historia i gran coneixedor de la zona, que ens va explicant amb tot tipus de detalls tant les diferents possibilitats d'ascensió com les histories relacionades amb la zona. Tot un luxe.
Després de guanyar un bon desnivell, ara haurem de baixar 200 metres fins el Refugi Elola 1945 m.
Arribant al final de la baixada on hi ha el refugi.
Vista del Cim de l'Almanzor i el refugi al peu del llac.
El cim de l'Almanzor va ésser ascendit a l'any 1899 per Manuel González de Amezúa i també va ésser ell qui va fer la primera ascensió invernal.
Zona de blocs que porta a la Portilla del Grampón.
Després per la vessant sud farem una agradable grimpada fins el cim.
Des del cim podem veure la vall per on hem pujat.
Des del cim fem aquesta foto a en Gonza que està en el darrer bloc
Foto en l'esvelt cim de l'Almanzor de 2595 m. Cim més alt del sistema central.
Després de varis intents, el cim és molt petit, aconseguim fer-nos una foto tots tres.
Aprofitem per parar-nos i fer una mica de geografia. En Gonza ens fa un recorregut per totes les valls, cims i els poblets que ens envolten.
Després ens proposa anar a fer el segon cim de la zona La Galana de 2564 m, així no baixarem pel mateix lloc i tindrem ocasió de conèixer unes altra vall que ens portarà directes fins el refugi.
Per anar el cim de La Galana hem passat per la Portilla de los Cobardes i ens hem situat a la cara oest. Ara haurem de fer un bon tros de blocs sense perdre massa alçada fins arribar al coll al peu del cim.
El camí és agradable i l'entorn preciós.
Poc a poc anem deixant el cim de l'Almanzor al nostre darrera.
Des del coll pugem a un avant cim des d'on haurem de desgrimpar fins a una bretxa i després seguirem per una grimpada força aèria fins arribar al cim que encara és més petit.
En Gonza ens fa una foto del cim.
I nosaltres li fem a ell.
Ara toca una forta baixada de mes de 600 metres per una vall molt tranquil·la on tindrem ocasió d'admirar de ben aprop les cabres hispàniques, sembla que estan plenament acostumades a la presencia dels homes.
Les cabres joves juguen al nostre costat sense immutar-se de la nostra presència.
Arribant al refugi Elola on ens trobarem a la Teresa i les seves filles que han pujat fins aquí. Després tornarem a pujar els 200 metres de desnivell que hem baixat i fins a la plataforma.
Aquest camí de tornada amb les llums de la tarda que ens acompanyen resulta encantador.
Ha estat un dia preciós, per unes muntanyes que no coneixíem i acompanyats d'un dels que millor coneixen la seva zona que ens ha fet vibrar en cada lloc que hem passat.
Gràcies Gonza, Teresa, Inés i Guiomar per aquest dia tan bonic. Segur que ho recordarem durant molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem