Avui el nostre objectiu és una via clàssica a El Torozo, El Gran Diedro, una via oberta a l'any 1972 i que la recomanen a la majoria de les guies i també, com no, els nostres companys de la zona.
La nostra ressenya.
El Torozo està situat sobre "El Barranco de las Cinco Villas", en la Vall del Tietar. Aquests cinc pobles que tenen la consideració de villa són; Cuevas del Valle, Mombeltrán, San Estebán del Vallé, Santa Cruz del Valle, y Villarejo del Valle, tots cinc pobles tenen el mateix dominador comú que tots tenen una fenomenal visió sobre les parets del Torozo. També tenen el seu interès turístic, però ho deixarem per un altre dia.
Els reequipaments que han fet en els darrers anys, sempre respectant on es pot equipar no posar-hi cap expansió, fa que ens trobem en un lloc on podrem gaudir de les fissures i al mateix de la possibilitat de l'escalada d'autoprotecció. Ens trobarem amb parets de quasi 300 metres, on podrem practicar l'escalada d'aventura amb una roca fenomenal per gaudir de l'escalada que en diuen clàssica moderna.
La primera visió del Torozo
Sortim del Puerto del Pico i anem pujant per un camí en direcció est, però anem envoltats per la boira, sort que en direcció sud és veu que fa bo. El camí fins a prop del peu de via és agradable. Els darrers metres haurem d'anar per unes plaques amb alguna grimpada i desgrimpada fins el peu de la via.
Al peu de la canal de baixada, fem una parada per deixar tot allò que no pujarem per la via. Deixem les motxilles amb tota tranquil·litat doncs ens asseguren que aquí ningú toca res. A nosaltres ens resulta estrany, doncs això fa anys que no podem fer a casa nostra, doncs al més fàcil és que quan tornis de la via no trobis res.
Iniciant la primera tirada, hem entrat per una placa força difícil i que no es pot assegurar fins passats uns 10 metres ben bons. Ens diuen que per l'esquerra és molt més fàcil.
En Luisfer, coneixedor de la zona i de la via, arrenca a tot drap i amb un tres i no res ha fet una tirada de 60 metres.
Ara tenim tres cordades al peu devia, fet que ens dona més pressió per anar ràpids.
Arribant a la primera reunió.
El segon llarg comença amb un diedre bavaresa molt bonic
A la fissura hi queden els dits perfectament encastats.
Altra cop hem empalmat dos llargs i la continuïtat es fa notar en els nostres braços
El tercer llarg el fem per la via original
L'Ita atenta a la segona reunió.
Per nosaltres el pas més difícil de la via està en aquest llarg, es tracta de sortit d'un esperonet i situar-te en una placa per anar a buscar una fissura perfecta a l'esquerra. Sort que hi ha un bon pitó.
Després passos verticals i atlètics però amb molt bona pressa.
Entrada a la reunió després de fer, altre cop, dos llargs en un.
Ara ja entrem en un terreny més fàcil fins acabar la via, i malgrat que es pot fer amb un sol llarg ho fem en dos perquè d'altra forma no ens sentiríem.
L'Ita a la tercera reunió sota del gran sostre visible des de tota la via.
Entrant a la quarta reunió.
Malgrat que per la dreta baixa sensiblement la dificultat, sortim per l'esquerra cercant la part més vertical i on trobarem passos molt bonics.
Sortint de la via sota de la gran cova, ara ja ens desencordarem i ens treurem els peus de gat per fer la grimpada final.
Malgrat que és una grimpada fàcil cal anar en cura doncs queda molt penjada
Els blocs que configuren el cim.
Foto molt contents tots quatre. Gràcies Luisfer i Gonza per acompanyar-nos i posar-nos-ho fàcil en aquest itinerari tan bonic.
Des del cim encara trobarem una desgrimpada fins a trobar la canal de baixada.
De baixada ens podem acostar força en aquest mascle de cabra hispànica envoltat per un parell de femelles, sembla que aquest mes estan en cel.
Després de tres dies per la Sierra de Gredos, hem de tornar cap a casa, però tornem amb unes amistats reforçades, en grans moments divertits, amb unes bones ascensions i coneixen un xic més aquesta zona, però ens ha agradat tant i ens queda tant per fer, que ben segur que hi tornarem. Gràcies Gonza, Teresa, Guiomar, Inés, Luisfer i María José, per aquest dies tan bonics.
Aproximació: des del Puerto del Pico, sortirem en direcció est fins arribar a una cabana. La voltarem pel seu darrera i agafarem un corriol que primer baixa una mica i després torna a pujar tranquil·lament fins a situar-nos a la cara sud. Quan arribem al peu de la canal de baixada, ja ens podrem equipar i seguirem flanquejant per unes plaques fins el peu de via.
La via: itinerari extraordinari que han mantingut net per poder gaudir al màxim de l'escalada d'auto-protecció, passos ferms, verticals i atlètics combinats amb algun pas d'adherència que ens deixaran satisfets. Escalada que per si sola ja justifica el viatge. Molt recomanable.
1er llarg: 60 metres, V, IV+, V, IV. Sortim verticals per una placa que a l'entrada desploma una mica, (per l'esquerra més fàcil) fins entrar en una fissura on ja podrem posar algun friend, després seguirem aquesta fissura en tendència a l'esquerra fins sota un petit desplom que haurem de superar per seguir verticals fins uns arbrets que ens marcaran la tendència a l'esquerra fins entrar a la reunió. Reunió amb 2 parabolts.
2on llarg: 50 metres. V, IV, IV+. Sortirem per un diedre de pel·licula amb bavaresa amb passos molt bonics, després entrarem en un tram més fàcil fins sota d'un ressalt que superarem per la fissura amb passos atlètics i molt francs. Reunió amb 2 parabolts.
3er llarg: 50 metres, V, V+, V. Aquí tenim dues opcions, sortir recte pel diedre amb passos molt atlètics o anar per la via original. Nosaltres vàrem optar per la via original. Des de la reunió anirem a la dreta uns metres i començarem a pujar fins a trobar el fil d'un esperonet, on trobarem dos pìtons. Des del segon pitó anirem a una placa de l'esquerra que ens portarà en una fissura. Seguirem per la fissura fins que entrarem en un tram més fàcil que ens permetrà anar a l'esquerra on trobarem el diedre que puja des de la reunió, en aquest punt trobarem un clau i més amunt un friend abandonat. Ara seguirem pel diedre vertical i molt atlètic fins que podrem sortir a l'esquerra per fer la reunió en dos parabolts.
4art llarg: 30 metres. IV. Sortim en diagonal ascendent a l'esquerra deixant a la dreta el sostre que ens barra el pas, després anirem pujant en vertical fins una lleixa on podrem muntar la reunió amb assegurances flotants.
5è llarg: 30 metres. IV, III. Sortim per l'esquerra amb passos verticals i divertits fins que la paret perd verticalitat i arribem en un replà sota de la gran cova on podrem muntar la reunió amb assegurances flotants.
Per arribar al cim, haurem de pujar grimpant fins dintre de la cova i sortir-ne per l'esquerra i després vertical fins el cim.
Descens: des del cim baixarem desgrimpant, primer en direcció nord i després oest fins arribar a la canal. III. Un cop arribats a la canal baixarem per la mateixa fins a trobar el camí de pujada.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem