Garraf - Pic del Martell - Via: Excàlibur - 28/11/2023

Quan el temps pinta fred i vent del nord, el Pic del Martell sempre és un bon recurs. La via Excàlibur. segurament, és una de les vies més repetides d'aquest pany de paret, tot i així, encara no esta massa subada gràcies a qualitat de la roca. 

La nostra ressenya

Només començà ens adonem que aquest primer llarg és ben vertical on els passos són ben atlètics gràcies a les bones presses que anirem trobant. Un llarg que et deixa ben content i satisfet. (Foto: Arseni Lago)

La via va cercant les parts més vulnerables per poder progressar gaudint d'allò més.  (Foto: Arseni Lago)

L'Arseni en el primer llarg 

Això d'anar tres va bé per que podem fer fotos en aquest llargs que des de la reunió no es veu res. 

Entrada a la reunió. 

La primera reunió, como la resta de reunions, és ben còmoda.  (Foto: Arseni Lago)

Una sortida vertical de la reunió amb una roca ben abrasiva. 

Els passos són ben bonics i disfrutons. 

Poc abans d'arribar la reunió trobarem el pas més difícil del segon llarg. (Foto Arseni Lago)

El tercer llarg, comença fàcil, però poc a poc es va complicant, això si sempre amb bona roca i els passos més difícils ben assegurats. 

En aquest llarg,  el pas difícil per situar-te sobre una lleixa inclinada. 

Després seguirem per una bavaresa que es fa molt bé. 

L'Ita sortint de la via. Ara haurà d'anar a l'esquerra per seguir la via. 

Plegant el material (Foto: Arseni Lago)

Ben contents al cim. Ens ho hem passat de conya. 

Aproximació: Seguim l'autovia que va de Barcelona a Sitges que deixarem a la sortida que indica Port Ginesta i Garraf, a la rotonda agafaren la carretera que passa per l'urbanització Rat Penat i seguirem per la carretera que puja al Parc Natural del Garraf. Arribats en un gran aparcament a mà esquerra deixarem el cotxe. 

Des de l'aparcament recularem uns 50 metres fins que trobarem un camí que puja dret fins arribar a un collet, des d'aquí baixarem per un corriol força dret fins que toquem a peu de paret i ja podrem detectar el peu de via. Nom poc visible a l'inici. 

La via: itinerari obert a l'any 1981 i restaurat amb parabolts mantenint els pitons i els ponts de roca.  La via és una joia per gaudir del tipus d'escalada d'aquest sector. Molt bona roca i passos molt ben trobats. Molt recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. Superarem un pas de bloc i després pujarem verticals fins que veurem que hem d'anar a la dreta, tornarem a pujar vertical fins que haurem de tornar a fer un flanqueig a la dreta per entrar en un diedre que seguirem fins a trobar la lleixa que surt a l'esquerra i que ens portarà a la reunió.

2on. Llarg: 30  metres.  Sortim verticals amb unes presses d'escàndol, entrem en una lleixa que passarem i pujarem per un diedre fins que veurem que hem d'entrar a la placa que va en tendència a la dreta fins entrar a la reunió.

3er. Llarg: 25 metres. Sortim per la dreta de la reunió, amb un passet més rar que difícil, després pujarem vertical amb una escalada plaent, per anar tot seguit en tendència a l'esquerra anar buscar un parabolt que ens assegurarà un tram ben difícil per entrar en una lleixa sota mateix de la bavaresa. Després pujarem per la bavaresa amb passos molt bonics fins a la reunió.

4art. Llarg: 20 metres. Sortim per la dreta fins a trobar un parabolt, aquí hem d'anar a l'esquerra, passar un tram herbós per continuar per una placa vertical i molt bonica fins a la reunió. 

Descens: Des d'aquí haurem d'anar pujant i flaquejant a l'esquerra durant una bona estona fins que trobem unes fites grans que marcant la baixa fins el camí que ens portarà a la carretera de tornada. 

Material: 12 cintes exprés i joc de Tòtems.

Oberta per: Joan Carles Serrano i Joan Asín 25/11/81.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!