Feia temps que teníem moltes ganes de fer aquesta via. Ahir al vespre ens vàrem posar d'acord amb l'Arseni per anar-hi. A tots tres ens feia il·lusió pel fet de que es té que equipar tota amb assegurances flotants, tota una joia per aquesta regió de Montserrat.
La nostra ressenya.
Només començà ja veiem com anirà el tema, bona roca i de molt bon equipar, això si, també haurem de fer alguna tibadeta..
Estem contents, ja que fa un dia net, però un xic fred i amb molt de vent de ponent. La via està orientada a est i estem protegits. Altra cosa serà quan sortim a l'aresta i en el mateix cim.
Poc abans d'arribar a la reunió, hem de fer una mica el Tarzan per passar entre mig de l'arbre,
Iniciant el segon llarg.
La reunió està precària, precària, amb tres burils molt vells, això si amb un Camalot del 4, deixem la reunió plenament reforçada. (Foto Arseni Lago)
El segon llarg és una joia, la roca és molt bona i de bon assegurar, els passos són bonics, tot són ingredients per gaudir del llarg. Només hi ha alguna petita bardissa que molesta una mica.
Hi ha un moment que has de sortir a l'esquerra i anar pujant per la placa, després tens que tornar al diedre per anar posant les assegurances.
l'Arseni ben content en el segon llarg.
Sortint del diedre i entrant a la reunió.
Fins aquí la via del Diedre Gris, ara seguirem per la via Barbera-Cortés, que també té el seu encant.
La segona reunió la muntem en una bona alzina.
Després de pujar per una fissura molt bona d'equipar, iniciem un llarg flanqueig a l'esquerra, on hi trobarem un buril, l'únic de progressió en tota la via.
l'Arseni acabant el flanqueig.
Pel cim hi passem volant, fa molt vent i a la vegada força fred.
L' Arseni fent el ràpel, per sort un cop baixat uns 20 metres, quedem força arrecerats del vent.
Un cop a baix ens parem a mirar la via, i tots tres estem més contents que un nen amb les sabates noves.
Aproximació: Des del Monestir de Montserrat enfilarem per les Escales dels Pobres, deixarem la cruïlla que va a Sant Benet i seguirem pujant escales i més escales fins que ja veurem que podem pujar directes al peu de via.
La via: itinerari d'una lògica tremenda, per això és va obrir a l'any 1958, on gaudireu d'allò més si us agrada equipar amb assegurances flotants, i escalar amb una roca excepcionalment bona. Molt recomanable.
1er. llarg: 20 metres. Pujarem per la fissura, on podrem anar-nos assegurant bé, hi trobareu un arbre a uns 5 metres de terra, i quasi a la reunió en trobareu un altre amb una possible reunió a muntar amb dues recuperables. Millor pujar uns metres més i trobareu la reunió original. Ideal portar el Camalot del 4 per a reforçar la reunió. Els burils estan molt malmesos, ja que hi passa l'aigua que baixa pel diedre.
2on llarg: 30 metres. Pujarem pel diedre fins un moment que és millor anar un xic a l'esquerra i pujar per la placa. Quan arribem a una alzina sortirem per la dreta, per un esperonet. La reunió és a la propera alzina. Tot i que l'alzina es veu amb bon estat, hi ha un bon forat per un C #3 i que queda a molt bé.
3er. llarg: 45 metres. Seguim per la fissura on ens podrem protegir molt bé, després iniciarem un llarg flanqueig on a la meitat podrem agafar un burl, i també posar algun marlet, seguin flanquejant fins que veureu que podeu pujar vertical fins una savina sota mateix del cim. Compte amb el fregament de les cordes.
4art. llarg: 10 metres. Grimpada final fins el cim.
Ràpel: per la vessant nord-oest, de 40 metres.
Oberta per: Enric Pérez i Agustí Trullols, membres del GEDE, el dia 28/09/1958 varen obrir els llargs del diedre i el darrer llarg és de la via Barbera-Cortés que es va obrir el 7/9/49.
Material: 12 bagues exprés, joc de friends fins el Camalot # 4 i el Camalot 2 repetit., bagues per merlets.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Enhorabona ! una via que fa temps que tinc a la llista d'espera...veig que hi heu gaudit.
ResponEliminaGràcies Jaume, és un petit regal que et farà gaudir d'allò més.
ResponElimina