Els Cingles de Malanyeu tenen tres parts diferenciades que, sovint hi ha una tendència a classificar-ho tot en una que anomenem la Paret de l'Altar. Aquestes tres zones són; Roques del Pelat de la Batllia, Roques de la Solana de Dalt i l'Altar. Avui hem anat a les que estan més a l'esquerra i concretament a la via: l'Amadeu fa 60 anys.
Amb el nom, també hem vist que hi ha certa confusió, en algunes ressenya li posen l'Amadeu fa 61 anys, en altres l'Amadeu fa 60 Anys. Nosaltres al peu de via hi hem trobat una sageta i una A + 60 i comentat amb en J. Rovira ens ha confirmat que el nom correcte és l'Amadeu fa 60 anys.
Us deixem la nostra ressenya que us servira per situar la via des de lluny.
i aquesta sageta i A 60 us indicara just on comença.
Un primer llarg per una placa tombada que en els primers metres busca el seu espai entre una savina i una alzina.
Tot i que hi ha dues bagues i un pitó, podreu fer practiques amb les flotants que hi queden prou bé.
L'Arseni en la primers tirada, fent cua per entrar a la primera reunió :-)
El segon llarg és el més curiós dels tres, ja que progressa per una placa plena de fòssils incrustats.
Arribant a la segona reunió.
Les formacions semblen fòssils.
El tercer llarg comença superant un petit ressalt, però que no presenta dificultat per la bona pressa que hi trobarem
Després segueix per terreny un xic més brut fins a la reunió.
L'Arseni i en Ferran en la segona tirada.
En Ferran arribant a la tercera reunió.
Des d'aquí val la pena mirar al darrere nostre, ja que l'entorn s'ho mereix.
Tots en una pila per fer la foto de grup.
Avui hem escalat poc, però com sempre ens ho hem passat molt bé. Amb companys així dona gust anar fent sortides.
Aproximació: Pujant per la carretera BV4023 que va a Malanyeu trobarem una trenca a ma esquerra que indica a " La Caseta" i "La Solana de Baix". Uns metres més endavant la pista es bifurca i nosaltres agafarem el ramal de l'esquerra que seguirem fins que passarem la Masia de "La Solana" . Després seguirem pujant fins a deixar un mas a ma dreta. Tot seguit ja podrem deixar el cotxe en unes feixes. Des d'aquí ja podrem veure el peu de via. Des d'aquesta feixa surt un corriol amb fites que anirem seguin, poc a poc guanya alçada i ens portarà al peu del cingle, aquí haurem de buscar la sageta del peu de via. 15/20 minuts si trobeu el peu de via a la primera.
La via: tres llargs de placa amb una dificultat homogènia de IV grau. Val la pena fer esment que en el segon llarg hi trobarem unes formacions marrons que són ben curiosos. Les reunions estan equipades per rapelar, però caldrà preveure alguna baga per canviar les velles. Els llargs tenen pitons i bagues a les savines. Per col·leccionistes enamorats de la zona.
1er. llarg: 35 metres. Pugem verticals entre una savina i una alzina i després anem en diagonal a l'esquerra fins a la reunió equipada amb 2 parabolts.
2on. llarg: 15 metres. Tirada de placa on podrem gaudir dels fòssils incrustats. Reunió equipada amb 2 parabolts.
3er. llarg: 30 metres. Superem un ressalts amb molt bona pressa i després seguim per una placa on hi anirem trobant algunes savines pel camí. Reunió equipada amb 2 parabolts.
Descens: En dos ràpels per la mateixa via, el 1er de 40 metres fins a la 1ª reunió i el 2on de 30 metres fins a terra.
Material: 8 cintes exprés i joc discret de friends + R-
Oberta per: J. Rovira i A. Alarcón.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Enhorabona ! una via en un racó amagat i idíl.lic. Hi anirem. Gràcies per la foto-ressenya.
ResponEliminaÉs un lloc diferent. Per un matí hivernal estar bé.
EliminaBona, anirem a provar-la!! Per cert, no és un fòssil, és un enclau de sílex...
ResponEliminaGràcies per l'aclariment, En Joan Rovira ens va dir que eren fòssils i per això ho varem posar.
EliminaHola manel,
ResponEliminaEn aquesta zona, no se si en la línia de la via, hi ha hagut una esllavissada.
Hola Joan,
EliminaNosaltres no ho varem veure i varem voltar una mica per sota.