dissabte, 15 d’octubre del 2011

Montserrat - Gorro Frigi - Opera Prima - 15-10-2011

Després d'uns dies sense escalar, obligacions familiars,  i un refredat que hem passat tots dos, hem anat al Gorro Frigi, a una d'aquelles vies que no falla mai, sempre et deixa un bon regust, L' Opera Prima.
Acostumats aquests dies de calor, avui fa una mica de fresca, de fet ja tocava. Abans de començar estem una mica destemperats, però ràpidament l'Ita comença a pujar i a 10 metres de terra ja nota la caloreta del sol, poc a poc va pujant fins a la primera reunió. 25 metres IV+
L'Ita començant el primer llarg.
El segon llarg comença amb un pas una mica difícil, per després seguir vertical fins a la 2ª reunió. 25 metres Vº.
L'Ita arribant a la segona reunió.


El tercer llarg és força vertical i supera un parell de panxetes, està ben equipat i es fa força bé.  30 metres V+ V.
El quart llarg és el més difícil de la via, ja des de la reunió és veu molt dret, amb unes balmes que caldrà superar, també es veuen un bons còdols i algun forat. Cal posar-hi per gaudir de la tirada primer per la dreta i després tot dret fins a la reunió. 6ª, Vº, 20 metres.  

L'Ita arribant a la 4ª reunió.
El darrer llarg comença per una canaleta vertical per després seguir per una gran llastra i ja sense problemes fins el cim. Ve, IVº, 45 metres.

En Manel sortint de la 4ª reunió.

L'Ita assegurant des de la 4ª reunió.


 Tots els cims tenen premi, i aquí ens hem trobat amb en Ramonet, company d'anys d'escalada i que feia temps que no veiem. També ens hem trobat en Cespedes i en Frontera, i també l'hem feta petar una mica dels temps passats.
Via oberta a l'any 1985, que ha estat ben restaurada amb parabols i que segur que us deixarà un bon regust de boca.
Trobareu una bona ressenya al blog de l'Escalatroncs.
http://escalatroncs.files.wordpress.com/2009/03/operaprima.jpg


4 comentaris:

  1. Una bona via per treure-us l'encostipat de sobre!
    Renoi el Ramonet amb aquesta barba! quina casualitat trobar-vos no?

    ResponElimina
  2. tens raó Manel,
    Aquesta via és d'aquelles que sempre et deixa un bon regust de boca

    salut i a tibar

    ResponElimina
  3. Ostres!!! perdoneu que no em presentés. Sóc en Lete i em vau indicar la via del costad. Ens vam veure també al cim. Vam parlar també de la Mingo-arenas de la Superior...per cert m'agradaria fer-la amb vosaltres i veure aixì el lloc del clau del darrer llarg. S'hi aneu i voleu compartir la via aquest és el meu mail. leteperez@msn.com Bé gracies per les indicacions de dissabte i fins a la propera trobada.

    ResponElimina
  4. Jaume: la veritat que ens va fer molta il·lusió tornar-nos a trobar amb el Ramonet. Recordar vells temps sempre agrada.
    JoanB: estem totalment d'acord, demà la repetiria.
    Lete: Si que em faria gràcia repetir-la. Em quedo amb el teu email per si decidim anar-hi.

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem