dissabte, 22 d’octubre del 2011

Montserrat - Esperó del Fra Garí i el Llençol

Avui , ens hem llevat amb un dia trist, havíem quedat amb el Miquel a Monistrol, ens hem trobat sense problemes i hem decidit anar a Montserrat Sud, amb aquest dia la cosa semblava que no donava per més. A Collbató ens hem trobat amb el Jaume, Antoni,i en Josep que van a la Via l'Avi Joan. Nosaltres hem escollit l'Esperó del Fra Garí. Ja ens avisen que és una via discontinua. Mentre pugem veiem que hi ha algú que està obrint via a d'alt del Llençol, mig en broma, mig en serio diem que farem aquella tirada.

Un cop arribats a sota de la canal ens acomiadem i cada cordada va a la seva via.
Aprofitem la ressenya del Blog d'en Joan B. i modifiquem la darrera tirada que hem fet en el Llençol.

El primer llarg és força rampat, però té alguns passets, estranya una mica entendre perquè no van pujar per l'aresta de la dreta.

El segon llarg només s'ha de passar un petit mur de V i després s'arriba a la Placa de les Cabres.



En la Placa de les cabres cal agafar la via de més a l'esquerra. Un tram finet de V+. (En Miquel en el 3er llarg).
El quart llarg s'ha superar un tros una mica dret i després caminar fins a sota del següent mur. (En Miquel sortint de la 3ª reunió).
Els companys arribant a d'alt de la seva via.
El 5é llarg cal superar una placa molt maca per després fer una mica de desgrimpada i anar caminant fins sota mateix d'un muret.
(En Manel superant el muret del 6é llarg).

(El darrer pas abans d'arribar al camí de les bateries )

(L'Ita superant el darrer pas)
(En Miquel superant el mateix pas).
Arribats el camí de les bateries i en moltes ganes d'escalar, anem a veure la via que hem vist que estaven equipant. Des de sota es veu molt franca, ben equipada i bona roca, llàstima que es veu tota la pols blanca dels forats fets amb el trepant.   

Aquest llarg d'escalada esportiva ha estat el més bonic de la jornada, ha estat un encert posar-nos en aquesta via
 L'Ita assegurant des del mateix camí de les bateries.

 En Miquel resolent aquest llarg tan bonic.


Després caldrà fer una ràpel de 35 metres fins el camí.
Via que està bé, però segurament no la repetirem més. Fent el llarg del llençol queda una mica més arreglada.

3 comentaris:

  1. Ep Manel, la vostra via encara tenia alguns murets on escalar, la nostra....veig que vau fer la línia que acabaven d'obrir, que tal és? per quin grau es mou? en saps els autors?

    ResponElimina
  2. Ei Manel,
    Segur que amb aquest tram final l'escalada deixa molt bon regust de boca.
    A la primera tirada no es va anar per la preciosa i fàcil aresta de la dreta perquè ja estava oberta i el Josep i la Imma no la van voler trepitjar al obrir una via nova.

    Salut i a tibar

    ResponElimina
  3. Jaume: el grau jo diria que és 6ª, i els autors no ho sé , ja vas veure tu mateix que hi havia gent equipant, però quan vàrem acabar ja no quedava ningú.
    Joan:efectivament lo millor és empalma amb la via d'alt. La part de baix no val gran cosa i tan li fa pujar per l'aresta o pel costat, però té molt més sentit pujar per l'aresta encara que ja estigui oberta, no té cap lògica obrir una tirada al costat de l'altra i menys amb parabols quan es pot pujar alguna assegurança amb els aliens. Que hi farem ara està de moda taladrar sense parar.

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem