Des del peu de la via, ja podem veure la bona qualitat de la roca, així com també les primeres assegurances. Comencem a pujar i després d'uns passos verticals i finets, arribem a un tram amb un diedre per anar a cercar una placa que ens portarà a la primera reunió. En aquest llarg només hem posat un Camalot vermell. Podem veure en Manel arribant a la primera reunió.
L'ita fent el primer llarg des de la primera reunió.
En Manel a la primera reunió.
El segon llarg surt per l'esquerra de la reunió amb uns passos finets per arribar a el primer parabol. Des del segon parabol cal anar flanquejant a la dreta, el principi amb algun pas una mica difícil, per anar cercar una esperó que a mida que vas pujant es converteix amb un diedre, passos difícils per entrar a la reunió. Aquesta reunió és un xic incomoda. En Manel abans d'iniciar el flanqueig.
Podem veure l'Ita fent el segon llarg en el tram més difícil.
El següent llarg surt a la dreta a cercar un diedre vertical i finet fins una savina,tram difícil, des d'on sortirem a la dreta fins una altra savina. després ja pujarem vertical fins a la tercera reunió. Fotografia fent el flanqueig entre les dues sabines.
El quart llarg és de tràmit per anar a cercar l'espero de sortida, iniciem per una placa fàcil per després de passar un petit diedre anem a la dreta per una placa un xic més difícil, on veurem un parabol i després ja entrarem a la reunió.
L'Ita just on hi ha el parabol abans d'arribar a la 4ª reunió.
Sortim de la reunió per una placa molt bonica assegurada amb un parabol i un pont de roca, després seguim fins que posem un alien vermell, tot seguit, cal anar a la dreta on veurem una fita, en aquest punt cal tenir cura de no seguir recta. Sense donar-nos compte ja ens situarem sota les plaques de sortida, cal pujar un tros, tenint cura de no tocar una llastra que sembla que vol caure, fins un pont de roca des del que ja podrem veure la reunió. En Manel col·locant una assegurança abans d'anar cap a la dreta.
En Manel en la 5ª reunió.
L'Ita arribant a la 5ª Reunió
La sexta tirada es veu impressionant, el primer parabol el veiem a 15 o 20 metres, però hi ha un diedre que permet equipar-ho molt bé gràcies els camelots i algun friend, quan arribem al parabol, ens bé el pas més difícil de la tirada, jo ho he provat de dret i no m'ha sortit, cal provar-ho per l'esquerra per desfer l'entrellat d'aquest pas,i després seguim pujant fins a sota un sostre on hi ha la reunió.
L'Ita arribant a la 6ª reunió.
Després ja només ens queda un pas de Vé i una grimpada fins a la darrera reunió.
Via molt ben aconseguida, més bonica que el que sembla des de lluny. Totalment recomanable, no us la perdeu, però espereu que faci un xic menys de calor. Itinerari ideal pels dies d'hivern.
Que ens ha agradat més: el lloc, i les 3 primeres tirades i la penúltima, són extraordinàries.l'equipament, el just i necessari.
Via oberta per: en Llorenç Vallès i Joan Asín.
Primera integral: Arantxa Cardús, Llorenç Vallès i Joan Asín, el 8/05/2011
Trobareu una bona ressenya al blog d'en Joan Asín: http://joanasin.blogspot.com/2011/05/paret-de-la-rufa-via-dels-sons-amagats.html
Nosaltres quan vam obrir els tres primers llargs ens vam deshidratar. Cal vigilar amb el sol. Gràcies per la propaganda, je,je.
ResponEliminaEp Manel i Ita! veig que vau disfrutar la via tan com nosaltres, els aperturistes van saber combinar molt bé l'itinerari, equipant on calia i deixant la paret neta on era fàcil d'autoprotegir.
ResponEliminaVau passar molta calor?
Joan: nosaltres els tres primers llargs encara vàrem aguantar la calor, va ésser després quan la cosa va apretar de valent; però vàrem quedar força contents.
ResponEliminaJaume: totalment d'acord i certament la calor va ésser molt forta.
Sou molt valents anant en aquesta època! la roca es bona i es deixa escalar, però cap a migdia devíeu semblar pollastres al forn! sort que el descens es curt!!! je je je!!!! m'alegro que us agradés!
ResponElimina