Després d’un dissabte de pluja, avui tornem a Montserrat, feia temps que volia tornar a repetir la Via GEDE45 metres i el segons de 55 metres .
Hem arribat a peu de via, i encara i tocava l’ombra,
ens hem equipat i he començat a pujar, just quan feia el pas més difícil de la
via (V+) ja m’ha començat a tocar el sol. El pas està molt ben equipat en dos
químics, després és mante vertical i cal anar un xic a l’esquerra i anar pujant
seguint els químics. Aquest llarg es pot reforçar amb una recuperable i un
alien blau. Reunió confortable, amb esplèndides vistes El Rave i a La Campana.
Després de passar el tros més difícil perd un xic de verticalitat fins arribar a la reunió
Vista extraordinària del Rave.
El Rave i La Campana germans inseparables.
El segon llarg, cal sortir per la dreta de la
reunió, passant per una plaqueta trencada, i a uns 6 metres ja trobarem un
espit , després seguirem amb químics, un pitó a la fissura, i anem progressant
per el vell mig de l’aresta a cercar un bloc gran a l’esquerra, roca extraordinàriament
bona, i vertical. Certament hi ha moltes més assegurances que anys enrere, però
encara s’han de fer els passos cercant el itinerari, pensant prèviament si vas
a la dreta o a l’esquerra. Després del bloc, també podrem posar una recuperable
i poc abans del cim hi ha la 2ª reunió.
Aquesta és una de les escalades més boniques d’aquesta
zona, i malgrat que és curta, gaudir de la progressió per aquesta aresta bruc, és
quelcom que no es pot deixar perdre cap escalador montserratí.
Després de fer el ràpel, anem afer la via nova d'en Guillem Arias, i que sembla que estigui de moda, ja que mentre estàvem fent El Sentinella, dues cordades l'estaven repetint. Així, farem una altra via i ens estalviarem de pujar la canal.
L'Ita fent el primer llarg de la via Infidel.
Impressionant vista del Sentinella des d'aquesta via.
Entrant a la segona reunió.
Fent el tercer llarg.
La tercera reunió
Sortint de la tercera reunió.
La Via Infidel és una via ràpida i que complimenta molt bé amb la realització d'una altra escalada a La Sentinella.
Les ressenyes les trobareu sense problemes.
Felicitats parella, jo també fa anys que vaig fer el Sentinella i tinc ganes de repetir-lo
ResponEliminaEi Manel,
ResponEliminaJo només recordo que hi havia un o dos quimics a la primera tirada. També n'hi ha a la segona ?
salut i a tibar
Ep!!!Jaume, aquesta és de les que mai fallen. Penso que val més repetir aquesta via que anar a moltes vies de les que s'estan obrint ara, ja que difícilment queden llocs d'aquesta bellesa sense obrir.
ResponEliminaJoan: a la primera tirada n'hi ha 4 o 5 segur i a la segona 1 o 2 i pel que es veu són tots de la mateixa època.
Salut!!
Vaja, ara si que veig que la memòria amb falla més del compte.!!!
ResponEliminaL'avantatge d'això és que cada vegada que repeteixo una via és com si la fes per 1a vegada je je je
salut i a tibar
Jo crec que se ham pasat amb els quimics. Posant algun espit o parabolt amb una plaqueta discreta hi habia prou, perque con bé dius és dificil trobar arestes con aquesta amb una escalada tipica montserratina. Felicitats per la via!!!
ResponEliminaHola Lete, he vist els químics de la Gede i la veritat que es noten molt menys que qualsevol expansió i a més pel conglomerat és el millor anclatge que es podia posar. L'inconvenient del químic és que cal esperar moltes hores a que sequi el ciment, però passat aquest temps és una assegurança bona i discreta, costa veure'ls!! de tan que es mimentitzen.
ResponEliminaTotalment d'acord Jaume, però per la sobrietat de una aresta tant entranyable per a tots posar un buril nou hauria estat prou per fer-la. Bé d'acord... un spit del vuit, però, més em sembla excessiu.
ResponEliminaEEhh...M'oblidaba amb una xapa discreta que quan vas caminant cap al gorros has de portar ulleres de sol perquè les xapes del trencabarrals te enlluernen
ResponEliminaJoan, certament és una avantatge no recordar les vies, té aquest component d'aventura cada cop que la repeteixes, jo em trobo igual que tu.
ResponEliminaLete i Jaume: totalment d'acord amb tu, és més per mi ni sobren uns quants, crec que les vies s'han de restaurar i no sobra-equipar. En aquest cas, amb una assegurança on hi havia la 1ª reunió i una altra per sortir, n´hi havia prou, ja que l'altra que es podia posar era un pitó en un forat i ara amb un alien verd també es pot fer, la resta sobra tot, però que hi farem ara ja està fet el mal.