Sant Llorenç de Munt - Paret del Camí dels Monjos - Cinglera de les Onze Hores - Via Punta d'en Clerc. 26-02-2011

La Punta d'en Clerc, va ésser una de les nostres primeres escalades, i en el transcurs d'aquests anys d'escalada l'hem repetit moltíssimes vegades, al principi la fèiem amb artificial i amb tres tirades, però poc a poc la vàrem alliberar i la vàrem començar a fer en dues tirades. Hem tingut ocasió de repetir-la amb molts companys d'escalada, l'hem fet plovent, en solitari, amb molt fred, amb boira (com avui), amb molta calor, al matí abans d'anar a treballar, a la tarde després de treballar, i sempre ens ha agradat. No és una gran via, però no sabem perquè però ens l'estimem i any darrere any, la repetim.
Avui, ens hem llevat amb un dia trist, amb boira a Montserrat i a Sant Llorenç, marxem de casa en direcció a Montserrat, però quan hem vist que no es veia res, hem decidit anar, com no, un cop més a la Punta Clerc. A la Ita, sempre rondina quan li dic d'anar aquesta via, sempre diu lo mateix, amb les vies de bona roca que hi ha hem d'anar a la Clerc...., però al final sempre accepta la proposta.


Quan hem baixat, la boira s'ha aixecat una mica i hem pogut fer la fotografia de rigor, amb la Punta Camp i la Clerc a primer terme.

Realment feia un dia per quedar-se a casa, però hem començat a escalar i a base d'anar-nos bufant els dits hem anat pujant. Malgrat el fred, la humitat, i la boira he pogut forçar-la tota en lliure, menys el pas de sortida.

A la meitat de la segona tirada(3ªoriginal) m'he parat per fer una fotografia a la Ita que m'estava assegurant amb atenció. Actualment la via està equipada amb burils i spits, però les reunions estan una mica justes, penso que algun dia haurem de fer un cop de cap i restaurar-la amb parabols.

A la darrera tirada, la roca canvia i és molt bona, permet forçar-la molt bé en lliure i gaudir d'una bona escalda, vertical i elegant.

La Ita contenta sortint del darrer pas, sap que ha valgut la pena malgrat les condicions climatològiques desfavorables. Un cop més som aquí d'alt, estem contents i ben segur que encara hi tornarem algun cop més.

Via oberta pels escaladors sabadellencs; J.Vidales, E, Mayoral, i R. Vallribera.

Escalada típica de Sant Llorenç del Munt, roca no massa bona a la part baixa i excel·lent a la part alta.

Apa, si encara no l'heu fet, val la pena anar-hi una tarda o algun matí d'aquells que cal tornar ràpid a casa.