El Rave - Via Tambors de guerra - 19-02-2011

Avui hem anat a fer el Rave, bé, dit així i a segons a qui li diguis es quedarà amb una cara de moniato. Quan parlem d'un rave pensem amb una hortalissa, doncs ja anem bé, ara doneu-li la volta, la convertiu en una roca, i estareu davant d'una de les agulles més curioses de la Plantació a Montserrat. Si addicionalment teniu curiositat per l'historia de l'escalada, aquesta va ésser ascendida per primer cop el 25-6-1941, per E. Mallafré, C. Romeu, F. Blasi i J. Piqué.
Quan jo vaig començar a escalar a l'any 1969, ja havia sentit explicar com vàrem pujar-hi, i francament m'impressionava tant, que fins hi tot li tenia una mica de respecte.
Avui, hem escollit la Via de Tambors de guerra, perquè va per la cara est, i hem pensat que no faria tant fred.

Ens hem aproximat a la via pel canto contrari, però gràcies aquest error hem pogut fer aquesta fotografia de la via que volíem fer. Les punxades que hem patit, han valgut la pena.

La seva veïna La Campana, és força esvelta i també mereix una visita, però com jo l'havia fet fa molt temps l'hem deixat per un altre dia.

El primer llarg és força senzill, però cal anar en compte, ja que la primera assegurança està a uns 10 metres de terra.

Quan arribo a la primera reunió, i veien com està montada prefereixo empalmar les dues tirades, com són curtes, es pot fer sense problemes, cal tenir cura amb el fregament de les cordes. La superació d'aquest petit extraplom requereix l'utilització d'un estrep.

Són tres passos extraplomats, però després ja canvia i permet progressar més ràpidament. Quan veiem que ja no extraploma podem sortir en lliure sense problemes, la roca és franca i de molt bona qualitat fins que falten 5 metres que ja està més descomposta, però ja no hi ha dificultat.

Des del cim podem veure la Sentinella, per una de les arestes més boniques de Montserrat, val la pena fer la via GEDE, tot un exemple de com s'escalava en aquella època, 1953.

Un cop a d'alt, on només hi ha espai per una persona, ens disposem a baixar d'un munt de bagues, prèviament revisem on estan lligades. Fa temps que no fem ràpels instal·lats a base de pitons vells, sabina filferro, etc...., però no es pot fer d'altra manera, ja que aquí la roca no és prou bona per equipar-ho d'altra forma.

Podem veure a la Ita en el ràpel, on la darrera part és una mica volat.

l'Aproximació la podeu fer pel camí de Sant Jeroni, i un cop passat el mirador, heu de seguir uns 300 metres fins a trobar un collet amb una gran fita, després aneu baixant i ja veureu quan heu de deixar aquest camí per anar a l'esquerra. Per fer la via que hem fet, cal donar-li la volta a tota l'agulla.

Apa, aneu-hi i gaudireu d'una escalada força bonica, amb una agulla plena d'historia. Us recomano, que cerqueu bibliografia, ja que val la pena saber com vàrem pujar els primers escaladors.