Sopeira - Pic Sant Cugat - Via Calçotets 06-03-2011

Sopeira és un municipi de l'Alta Ribagorça, a la Franja de Ponent, just a la vall de la Noguera Ribagorçana, a l'indret on aquesta s'encaixa en el congost de Sopeira o pas Nou, aprofitat per la construcció del pantà d'Escales.
Prop del poble hi ha el monestir romànic llombard del final del segle XI, que val la pena fer-li una visita. Podeu demanar que us hi acompanyin sense problemes en el mateix poble. Des del parking del monestir ja podeu veure la paret del Pic de Sant Cugat al seu darrera, també podreu localitzar la via, ja que es veu marcada pel pas dels escaladors.

Per la seva aproximació, haureu de creuar el riu per aquest pont i seguir un caminet que passa pel costat de la central elèctrica, després començareu a pujar tot seguint senyals vermelles i fites. Cal tenir present que a peu de via si arriba des de la seva dreta, per tant, cal anar pujant per una especie de vall, fins a passar la vertical de la via, després pujar fins a la paret i fer un flanqueig a l'esquerra fins a peu de via.

Des del peu de via, ja podreu veure els parabols vermells, el primer llarg ja comença amb una placa molt maca fins a un tram més dret que és una mica més difícil, després ens hem de situar sota d'un gran bloc (visible des del poble), que haurem de superar fent una forta tibada...., després haurem de caminar uns metres fins a la reunió.

Des de la primera reunió, podem veure el bonic poble de Sopeira, així com el monestir que us hem comentat abans.

El segon llarg, l'hem de començar en direcció a la dreta, des de la mateixa reunió ja veurem el primer parabol a uns 10 metres, anirem trobant alguna assegurança i també en podrem posar alguna més amb l'ajuda d'algun alien o alguna sabina. Aquesta tirada no és gens maca, però ens porta fins a sota mateix de la placa de la tercera tirada.

Aquesta tirada és curta, però molt bonica, està ben assegurada i ens situa sota mateix de la gran fissura que raia la paret i que és visible des del mateix poble.

Iniciem la 4ª tirada, amb un tram molt dret fins a la primera assegurança, després hem d'anar treballant la fissura, que sembla impossible que sigui tan perfecte, poc a poc anirem guanyant alçada fins un punt on hi ha dos burils junts, després la fissura segueix però no es veu cap assegurança, aquests metres els podrem assegurar amb algun tasco o algun friend gros, nosaltres hi varem posar una baga encastada pel nus, ja que els friends no hi quedàvem prou bé, després entrem en una placa molt fineta fins a la 4ª reunió. Nosaltres vàrem empalmar fins a la reunió 5ª, sense problemes, això si, cal tenir cura a les cintes (18) i en el passar les cordes.

Quan la Ita estava arribant a la reunió 5ª després d'empalmar les dues tirades, en va fer aquesta fotografia, on podeu veure que estàvem contents i animats per seguir amb les tirades següents.

Sortim de la 5ª reunió en diagonal a l'esquerra, per anar pujant per una gran placa vertical molt bonica i a la vegada molt ben equipada.

La 7ª tirada, segueix la mateixa tònica, però un xic més fàcil. Realment els obridors d'aquesta via han escollit molt bé el itinerari. D'aquí, ja podem veure la placa de l'última tirada, i encara que lluny es veu un canvi de tipus de roca.

El darrer llarg, per nosaltres és el més bonic de tota la via, per la qualitat de la roca, per la forma que està oberta, per la dificultat, també per la llargada de la mateixa. No cal dir, que ens ha costat una mica, ja que el pes de les 7 tirades anteriors es fa notar.

Després haurem de baixar amb 6 ràpels, tots ells equipats en les reunions amb anelles. Cal tenir cura al baixar en fer passar les cordes pels llocs on hi ha menys possibilitats de que es quedin enganxades a l'hora de recuperar el ràpel.

Aquesta via esdevindrà una de les gran clàssiques del prepirineu, ja que la bellesa del seu traçat, la qualitat de la roca, i el seu equipament la fa totalment recomanable.
Material: 18 cintes i bagues per les sabines.

Cordes de 60 metres.

Material addicional: alien vermell i camelots vermell i verd.

Recomanació: estaria bé, que porteu bagues per canviar els ponts de roca, com a mínim per 5 o 6, ja que actualment estan molt velles.

Apa, que la gaudiu a tope com nosaltres.