Quan comença a fer calor, tots busquem llocs per anar que hi toqui l’ombra i darrerament són diverses les cordades que han anat a aquesta via.
Pujar a una agulla, per nosaltres, sempre té un plus. Arribar a un cim punxagut té un encant especial, una màgia que només es respira a dalt d’un cim que queda retallat pels quatre costats.
Avui ho hem pogut gaudir un cop més al pujar a Lo Puro per quarta vegada.
Des d’aquí, seguirem per la carretera fins situar-nos sota mateix de lo Puro on trobareu un camí costerut que us portarà al peu de via. 30 minuts.
1er. Llarg: 15 metres, 5b, 5a. 5 parabolts. Pugem per la placa vertical amb passos atlètics fins que anem a la dreta una mica i tornem a seguir vertical fins a la reunió.
2on. Llarg: 15 metres, 5a. 4 parabolts. Seguim pel diedre fins que veurem que hem d’anar a la dreta per entrar a la reunió.
3er. Llarg: 30 metres. 4b/4c 4 parabolts. Seguim per l’esperó amb una escalada vertical i bonica. A uns 20 metres trobareu una possible reunió peró és millor seguir uns 10 metres més fins una llastra on trobareu una bona reunió.
4art. Llarg: 15 metres, 5b, 4b, 3 parabolts i un pont de roca. Sortim verticals per passar una llastra per l’esquerra i tot seguit seguirem per l’esperó fins el cim.
Descens: ràpel de 60 metres per la cara oest. Compte hi ha risc de que les cordes s’enganxin. També podeu baixar amb dos ràpels per la mateixa via. El 1er fins a la segona reunió i el següent fins a terra.
Material: 8 cintes exprés, joc d’Aliens i R.
Oberta per: A. Jover, J.Puig, i J. Martínez, i Juan Gutierrez l’entrada directa.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem