El Cingles dels Cavalls és el darrer bastió abans d'arribar a La Mola i està configurat, de dreta esquerra per; La Punta Serreta, Punta dels Cavalls, Salt dels Cavalls, i Miranda dels Cavalls.
Segons la llegenda de la Cova del Drac fa referència a un cavaller que va pujar a la Mola acompanyat d'un munt de soldats amb l'intenció de matar al Drac, però només veure'l l'ensurt va ésser tan gran que els cavall varen caure pel cingle fracassant totalment en la seva missió, i d'aquí ve el seu nom.Avui anem, amb el Ferran i l'Arseni a escalar la Miranda dels Cavalls per l'Aresta Sud, via oberta en dos dies consecutius i finalitzant el dia 25/06/1962, per Josep Alaix, Josep Girbau, Josep Monistrol i Manuel Galícia. Un bons referents de l'escalada de Sabadell i que vàrem tenir el goig de poder conèixer.
Us deixem la nostra ressenya
La Ita en el primer llarg que malgrat és una tirada senzilla haurem d'anar en compte amb la roca.
En Ferran i l'Arseni en la primera tirada.
Lluitant amb els Ao's del segon llarg.
En el segon llarg la cosa es posa més dreta i al mateix temps més interessant.
Entrant a la segona reunió.
.jpg)
En el tercer llarg podrem gaudir d'una roca excepcional.
Gaudint del tercer llarg.
Mentrestant l'Arseni entra a la segona reunió.
En Ferran a la segona tirada,
Per recordar lo bé que ho hem passat ens fem aquesta foto. Per rematar el matí acabarem de pujar a la Mola i després ho celebrarem amb un bon dinar.
Aproximació: Des de Can Pobla agafarem un corriol que ens portarà a sota dels Cingle dels Cavalls i que l'anirem seguint passant per sota del Salt del Cavalls. Arribats aquí agafarem una canal que hi ha entre la Miranda dels Cavalls i el Salt dels Cavalls fins que veurem que podem entrar en un collet a l'esquerra. des d'aquest punt pujarem un xic més fins que trobarem una pedra gran amb l'equipament per fer la R0.
La Via: és una clàssica de la zona, que quan vàrem començar escalar ens va servir per aprendre a fer artificial. Actualment està equipada amb spits, tot i que hi ha les assegurances antigues. Si teniu plena confiança amb la roca la podreu forçar tota amb lliure, sinó sempre podreu pujar amb A0 o en A1.
1er llarg: II, III, 20 metres. 3 assegurances. Pujarem per el mig de l'aresta cercant sempre la millor roca. L'escalada és fàcil, però hi ha el factor roca, que fa que sembli un xic més difícil.
2on llarg: IV+, Ao, IV+. 20 metres. 8 Assegurances. Pujarem una mica en lliure fins arribar al primer spit, després podreu seguir en A0, amb algun pas IV+, entre assegurances. L'arribada a la reunió ja és amb molt bona roca.
3er llarg: Ao (un pas) IV+ , 5 assegurances. Sortim per la dreta amb un pas A0, que es pot fer en lliure, però el burí no convida, després ja per terreny franc pujarem fins el cim, on trobarem una reunió muntada.
Descens: seguirem en direcció nord per la cinglera tot esquivant el primer ressalt per l'esquerra, al final trobarem una alzina per baixar i des d'aquí podrem seguir el camí fins a dalt de la Mola.
Material: 8 cintes + R. Un estrep pot anar bé.
Dificultat: Ao, IV+.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Felicitats, una via molt estètica i airejada, excel.lent per aquest temps. Va molt be començar-la per la via del sòcol amb el que tens dues tirades mes.
ResponEliminaGràcies Jaume, ja ho tindrem en compte!!
Elimina