Via Bages - La Filigrana - Regió d'Agulles - Montserrat 15/06/2025

Sempre diem que les sensacions que tenim quan acabes una escalada en el cim d'una agulla, tenen un plus. Si addicionalment és una agulla montserratina encara més, i si és per una via que no has fet i que acaba a dalt de la Filigrana, les sensacions són extraordinàriament boniques.

Aquest matí en arribar al cim d'aquesta bonica agulla hem tingut un moment d'eufòria, i és que la via Bages és un itinerari curt però d'allò més bonic. Acaronar aquells còdols que, tan ens havíem mirat cada cop que fèiem el ràpel d'aquesta agulla, ha sigut uns moments sensacionals.

Si, és veritat, només són 30 metres, però que ben trobats aquests 30 metres, quins passos més ben aconseguits i això que la via la varen obrir al 1953, i nosaltres encara no havíem nascut. Profunda admiració pels obridors encara que fessin passos d'artificial. No us la deixeu perdre. 

  

Us deixem la nostra ressenya. 

La via la començarem per la via original, just per la fissura i després anirem a la dreta a buscar el primer espit de la via. 

Superats els primers metres verticals arribarem en un petit desplom i on les presses són molt petites, aquí hem fet un parell de passos d'Ao.

Després pujarem vertical fins sota d'un bon ressalt que el superarem anant a l'esquerra. La via original anava a la dreta.

Els passos són molt bonics, verticals, amb ambient i sense matolls. Escalada Montserratina amb la màxima expressió. 

Amb la cara ja paga, està d'allò més contenta i és que era una via que li teníem moltes ganes. 

Els darrers metres abans d'arribar al cim. En aquest tram els còdols són generosos i  l'escalada plaent.

Foto cim, on hi hem estat una estona gaudint d'aquest entorn tan entranyable que ens envolta. 

Fent miracles per sortir tots dos en la mateixa foto. 

Aproximació: des del refugi seguirem la canal de les Bessones fins arribar al coll amb l'agulla de l'Arbret, ara només haurem de baixar en direcció nord i en tendència a l'esquerra arribarem a peu de via. 

La Via: una petita joia, on podrem gaudir d'una escalada intensa, vertical i amb ambient. Escalada montserratina amb estat pur. Equipada amb espits de l'any 1999, que malgrat els anys encara estan prou bé. Molt recomanable. 

1er. llarg: 30 metres, 4a, 5c, 6b (Ao), 4c, 5c.  8 espits.  Pujarem per la fissura de la via original que supera el pedestal i aquí anirem a la dreta (possibilitat de posar un alien groc i un de verd en la fissura). Després trobarem el primer espit i en un tram vertical que ens obliga anar una mica a la dreta per superar aquest tram, després tornarem a l'esquerra i pujarem vertical fins un tram molt dret i en pressa petita que haurem de fer 2 passos d'Ao, Un cop superat la verticalitat deixa respirar una mica i anirem pujant fins sota d'un desplom que superarem per l'esquerra, amb passos bonics, aeris, i amb molt bona roca. Sense adonar-nos compte ens trobarem la instal·lació de ràpel on farem la reunió. 

Descens: ràpel de 30 metres per la mateixa via.

Material: 10 cintes exprés i els aliens groc i verd o equivalents.

Oberta per: els membres del CECB (Centre Excursionista de la Comarca del Bages) en Josep Maria Vilalta, Fermí Rubiralta, i Manel Bataller el 5/7/1953. En l'any 1999 es va reequipar i es va adreçar el itinerari sortint vertical seguint tota l'aresta est. 

Dificultat: 6b  obligat (5c/Ao). 

Apa a escalar que el món s'acaba!!