Després de parlar-ne més d'una vegada, finalment fem cap a Sardenya per fer una setmana d'escalada. Anem condicionats per les previsions meteorològiques que no són massa bones per aquesta setmana.
Com sembla que al sud, farà més bo que l'est, des de Porto Torres fem cap a Iglesias, un poblet que ens servirà de base per fer un parell d'escalades a la zona. Malgrat no hi ha masses quilometres, arribarí es fa llarg, doncs les carreteres estan en obres i quan no ho estan no es pot corre massa, les limitacions van canviant constantment i malgrat no les respecta ningú, nosaltres no volem problemes i anem fent poc a poc.
Després d'una bona nit de pluja, quan ens llevem no les tenim totes, però com la zona està a molt pocs quilometres de Iglesias, l'aproximació es curta i la baixada és per la mateixa via, sortim animats per fer la primera escalada a Sardenya.
La nostra ressenya.
Després d'una aproximació ben curta però força costeruda arribem al peu de les vies. No hi ha dubtes, hi ha els noms a peu de via, i una va al costat de l'altra. Nosaltres anirem a la via: C'era una volta i l'Arseni i en Ferran a la veïna Soft Grit. Unes vies ideals per tastar el grau i per un dia com avui, que ara cauen quatre gotes, ara surt una ullada de sol, ara es torna està tapat....
L'Arseni en el primer llarg, mentre pugem anem comentant que la roca és d'un calcari boníssim, i només estan mullades les lleixes de les reunions.
La primera reunió de la nostra via.
Arribant a la primera reunió.
Començant el segon llarg, tot i que seguim amb molt bona roca, les presses són petites i cal col·locar-se molt bé per superar els primers metres.
Mentre en Ferran i l'Arseni estan en plena feina a la via del costat.
La placa del segon llarg de la via veïna també es veu molt bonica i l'Arseni l'està gaudint d'allò més.
La segona reunió.
La vegetació que anem trobant, fa que no sembli tan bonica la via, però si ens centrem en la roca, la via si que ho és.
Uns metres de placa fina ens porten a la tercera reunió.
Un quart llarg de placa amb unes formacions curioses ens portarà al peu del quart llarg, un llarg que des de sota és veu molt vertical i lleugerament desplomat.
Per sortir de la reunió i arribar fins el primer parabolt, haurem de fer una bona tibadeta i una bona excursió. Això si, amb un canto constant. Aquest i el segon llarg són els millors, però ben diferents: El segon és de posar-te molt bé a la placa i aquest darrer és d'escalada atlètica amb passos lleugerament desplomats, però amb molt bona pressa. Per nosaltres de traca i mocador.
L'Ita en plena feina.
Ja ho tenim això.
En Ferran en el seu darrer llarg.
Ara ràpels i avall abans que plogui i ja que tenim el cotxe a l'estrada de la Grotta de San Giovanni, la cova transitable més gran d'Europa, aprofitarem per visitar-la
Aproximació: des de l’entrada a la Grotta de San Giovanni , veurem que a la nostra dreta surt un corriol que puja molt dret i després va en diagonal uns metres. Tot seguit veurem que puja molt vertical fins el peu de via. Camí amb algunes fites. 15 minuts.
La via: itinerari de cinc llargs, ben equipats, molt bona roca i amb passos molt ben trobats. Especialment el segon i el cinquè llarg. Recomanable.
1er. Llarg: 25 metres. IV+, 6 parabolts. Pugem vertical per una placa amb bons forats i algunes canals d’aigua. L’escalada esdevé plaent fins a la reunió.
2on. Llarg: 30 metres, V+/6a. V, 9 assegurances. Sortim per l’esquerra amb passos drets i fins sota d'un arbre, on haurem de confiar plenament amb els peus. El pas més difícil és entre el primer i el segon parabolt, on gràcies a un mono dit invers superarem aquest tros. Després anirem a l’esquerra per volta un arbre i tot seguit seguirem per un placa menys difícil fins a la 2a reunió.
3er. Llarg: 20 metres IV+, 4 assegursnces. Seguim per la mateixa placa amb passos d'adherència fins un curt ressalt que, un cop superat, trobarem la reunió.
4art.Llarg: 30 metres, IV, 7 assegurances. Escalada de placa fins sota d’un desplom.
5è Llarg: 20 metres. V+. Llarg molt vertical amb passos lleugerament desplomats on trobarem sempre molt bona pressa. Llarg exigent però al mateix temps molt bonic. De traca i mocador.
Descens: en ràpel per la mateixa via.
Oberta per: G. Mocci i M. Oviglia 2007
Material: 10 cintes exprés + R
Dificultat: 5+/6a, obligada V+.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Via ben maca, enhorabona ! Sort que no us vau mullar. Gràcies per les ressenyes, no he escalat mai a Sardenya, pensava que era un destí d'escalada esportiva....haurem de pensar en fer-hi una visita.
ResponEliminaHola Jaume, hi ha milers de vies llargues i de totes dificultats i llargades. Un lloc molt recomanable.
Elimina