Després d'una nit d'aigua, especialment quan vàrem anar a sopar, no comptàvem que avui podríem escalar al costat del Mar i amb bon temps. De fet les previsions deien tot el contrari. Sort que no n'hem fet cas i hem marxat direcció a Porto Flavia.
La nostra ressenya. Tant aquesta via com la d'ahir les hem seguit gracies a les ressenyes d'en Joan Jover. Moltes gràcies Joan!!
Apropant-nos a Porto Flavia podem veure aquest illot anomenat Pa de Sucre i les parets de la dreta que és on anirem.
L'historia de Porto Flavia està molt relacionat en l'explotació de les mines de zinc i plom que tenien un fort problema en el transport del material. El enginyer CesareVecelli va trobar la solució fent un sistema de galeries que feien que es poguessin carregar el vaixell a resguard del vent. Trobareu una bona explicació en aquest
link
En uns 20 minuts des del cotxe ja ens trobem escalant aquest fabulós diedre del primer llarg. Ens hem emocionat tant amb aquest diedre que hem sortit rectes fent uns metres de la via "Delle Mie Brame". Per cert han estat els més difícils de la tirada.
Ràpidament puja la Ita que no es cansa de repetir que el llarg és molt bonic.
i l'Arseni que la segueix al darrera també surt meravellat d'aquest llarg.
En el segon llarg ja ens posem a la via, doncs ara ja no hi ha cap mena de dubte per on anar. Hem de superat un petit ressalt i marxar a l'aresta.
La Ita i l'Arseni a la primera reunió.
Aquest segon llarg, un xic més senzill, però també ben bonic. Això d'escalar combinant la muntanya i el mar, resulta molt encisador i més quan el matí és ben clar i transparent, això si a la tarda tornarem a veure ploure un altre cop.
El tercer llarg curt però molt ben aconseguit. Això si amb alguns passos ben atlètics.
Arribat a la tercera reunió.
En Ferran arribant a la primera reunió, que ha estat una bona estona bloquejat per una cordada que baixava en ràpel.
La brillantor del mar que enamora.
Iniciant el darrer llarg per un diedre / encastament ben vertical i molt plaent d'escalar.
Ara cal sortir a la dreta i seguir per la placa fins a la reunió.
Els passos de placa per arribar a la reunió.
L'Arseni i en Ferran a la tercera reunió.
L'Arseni arribant a la darrera reunió.
i en Ferran sortint del diedre del últim llarg.
Abans de muntar els dos ràpels que ens portaran a terra val la pena contemplar aquestes vistes tan boniques.
Aproximació: deixarem el cotxe abans d’arribar a Porto Flavia. Caminarem 5 minuts fins la guingueta i poc abans veurem un indicador per anar s la zona d’escalada. Caldrà seguir el camí més intuïtiu que us portarà a peu de via. Per arribar a l’inici trobareu unes cordes fitxes que us deixaran al peu del diedre. 15/20 minuts
La via: escalada vertical i atlètica amb un bon assegurament a base de parabolts amb fabuloses vistes sobre el mar. Molt recomanable.
1er. Llarg: 40 metres, V, V+/6a, V-, 6a. 15 assegurances. Pugem pel diedre amb passos bonics fins que haurem d’anar a la dreta ( pas llarg), després seguirem uns metres amb menys dificultat i després, nosaltres hem uns 10 metres de la via Delle Mie Brave que segueix pel diedre amb passos finets i difícils fins a la reunió. La via va un xic més a l’esquerra per terreny menys dificultós.
2on. Llarg: 15 metres, V, 4 assegurances. Anem un xic a l’esquerra per tornar altra cop al diedre per superar un ressalt, després anirem altra cop a l’esquerra per anar a buscar l’aresta on trobareu la reunió.
3er Llarg: 20 metres, V+, 6 assegurances. Sortim una mica a l’esquerra i trobarem 2 parabolts molt junts. Anirem a buscar una fissura horizontal molt bona de mans i molt justa de peus. Un cop superat aquest pas anirem una mica per l’esquerra i sortirem per un petit desplom que ens portarà a la reunió.
4art Llarg: 20 metres , 8 assegurances, V,V+. Ens apropem a la paret i anem a buscar una fissura fent uns passos de flanqueig a l’esquerra. Un cop situats a la fissura la seguirem escalant en diedre amb algun pas d’encastament, després anirem un xic a la dreta i pujarem per la placa fins a la reunió.
Descens: pel diedre amb un ràpel de 50 i un altre de 40 metres.
Material: 15 cintes exprés + R
Oberta per: C. Pibiri i F. Salis, 1985.
Dificultat: 6a (Obligat V+/ Ao).
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem