El dilluns a la tarda ens passen la ressenya de les dues vies que s'han obert a l'Agulla dels Pelats. Ja tenim una excusa que anar en aquesta zona. Aquest cop ens acompanyarà en Sergi.
Foto de la via des del camí.
Quan faig aquesta foto, em sembla força lògica la línia que segueix aquesta via, mentrestant l'Ita i en Sergi s'acosten al peu de via. Només arribar ens sorprèn com està el peu de via. Realment s'ha fet una bona neteja per fer aquestes vies, millor dit una destrossa, però la pregunta és calia? que passa amb el canvi que hem fet en aquest entorn, ben segur que hi havia un ecosistema on hi havien; plantes, rèptils, insectes,etc. Tenim dret ha canviar-ho per l'egoisme de tenir un lloc més per escalar?. Nosaltres acabem d'arribar de l'Anti-Atles, on han obert 1900 vies sense cap parabolt, o equipament fix, la roca té cerca similitud amb la d'aquesta zona. Si els anglesos són capaços de fer-ho per respectar al màxim l'entorn, perquè nosaltres no ho podem fer?? Certament, hi ha plaques que no és poden equipar, però el recorregut d'aquesta via es pot equipar pràcticament tot. Tot i així, puc entendre que hi hagi un sobre-equipament, el que no puc entendre és la destrossa que s'ha fet.
En Sergi al primer llarg.
Crida l'atenció algun parabolt al costat d'un pont de roca, o una baga en el que queda del tronc d'una sabina que s'ha tallat tota, d'aquí un temps aquesta assegurança no valdrà per res doncs la savina morta no aguanta.
Iniciant el segon llarg amb un pas atlètic.
Ara li toca a l'Ita.
Iniciant el tercer llarg on trobarem passos bonics i un xic desplomats per entrar després en un diedre que seguirem fins a la reunió. (Foto Sergi)
Al fons podem veure la canal per on puja la via Chocolote que la destrossa encara ha estat més gran.
Tram dret del tercer llarg (Foto Sergi)
El fet d'anar tres sempre permet fer fotos de dalt a baix a mitja tirada.
En Sergi a la part final del diedre
Per sortir de la tercera reunió hi ha un pas llarg i fi i l'Ita té que fer una bona tibada.
Després seguirem per terreny de placa força dret.
El darrer llarg s'ha respectat molt el seu estat original. (Foto Sergi)
Arribant al cim. (Foto Sergi)
Foto cim.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: des de Vilanova de la Sal agafarem la pista que va a l'ermita Montalegre la seguirem fins un revolt molt marcat a l'esquerra, nosaltres seguirem uns 200 metres més per una pista i ja deixarem el cotxe en un revolt. Des d'aquí seguirem per la pista fins que ja veurem que estem a la vertical de la via. 15 minuts des de l'aparcament.
La Via: l'itinerari, sense la destrossa seria una via bonica, totalment retroequipada en un lloc que no toca. Potser millor no anar-hi per veure si es recupera l'entorn.
Descens: Nosaltres vàrem anar caminant per la carena fins l'Ermita de Montalegre i després per la pista fins el cotxe. Una passejada molt agradable.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
S'agraeixen reflexions com la vostra o com la dels Galls. Valen per aquesta via i per tantes d'altres que s'estan obrint a la poca-solta arreu del territori; amb excessos absurds de senyalització, sense deixar espai raonable amb altres vies, amb destrucció del medi per una absurda idea de comoditat... S'ha d'estimar molt poc la muntanya per destrossar-la d'aquesta manera.
ResponEliminaGràcies Joan pel teu comentari que compartim plenament. S'ha perdut el respecte pel medi, fent verdaderes destrosses. Només cal veure fotos anteriors d'algunes vies i com estan ara i desgraciadament està passant a molt llocs.
Elimina