Seguim en les escalades a l'Anti- Atles.
Com cada matí abans d'esmorzar sortim a la terrassa de la Kasbah on estem per veure el seu entorn. La Kasbath està situada al mig d'un altiplà i té unes vistes molt boniques a tota la plana i a les muntanyes que hi ha a l'oest. Cada matí veiem com en els poblets del voltant la vida havia començat; un pastor amb el seu ramat de cabres, una senyora amb 3 o 4 ovelles, una altra en un camp segant herbes, alguns vailets que van corrent a l'escola, en fi, sempre hi havia moviment, però avui tot estava parat i no era perquè era festa. No sabem exactament el motiu, però la sensació de no veure res viu, resulta un xic estrany. Tanta tranquil·litat resulta estrany, però bé nosaltres seguim el nostre plan per avui.
Avui anem al Sud, agafem la carretera de Tafraoute, i la seguim uns quants quilometres, però resulta que és una carretera important, però poc a poc es va fent més estreta i quan ve un camió o un altre cotxe en la direcció contraria, millor que et posis a la cuneta i el deixis passar, doncs ells no s'aparten mai.
Només entrar a la carretera quedem sorpresos al veure un ruc que va pel mig corrent i saltant com un boig, resulta estrany, doncs no hi ha ningú al seu darrera, segurament s'haurà deslligat i gaudeix un temps de la seva llibertat.
Més endavant, veiem un grups de ruquets que estan menjant al costat de la carretera, segurament s'ha escapat d'aquest grup. A l'altre cantó de la carretera veiem un parell de haimes, dels berbers nòmades que estan acampats per aquesta zona que hi ha aigua i just on hi ha l'aigua veiem les senyores fent la neteja de la roba. Moments de contrastos que intento memoritzar.
Des de la mateixa carretera podem veure la paret on anem avui, volem fer dues vies, la primera va pel sòcol de la paret principal, i la segona va per la paret de sobre mateix. Des de lluny és veu retallat el que en diuen l'Espasa d'Alà per la seva forma.
Els cactus ens acompanyaran durant tot el dia, millor no despistar-se doncs punxen molt. A voltes t'els trobes a mitja tirada i cal fer un esforç per voltar-los.
Una aproximació de 45 minuts, primer per molt bon camí després camp a traves fins a peu de via.
Just on hem deixat el cotxe hi havia una casa habitada on els galls d'indis cridàvem molt fort per avisar que hi havia gent estranya a la casa. Després hem anat passant per cases disseminades, que fa uns anys segur que hi vivia molta gent, però actualment estan totes tancades i barrades.
Començant el primer llarg pel vell mig d'una llastra despresa.
Després d'una estona donant voltes, trobem el peu de via. Avui ens ha costat molt, doncs la fotografia de la guia està feta de molt lluny i la descripció quadre amb uns quants llocs, tot s'assembla.
Des de baix, la primera tirada es veu força difícil i complicada de protegí, però quan ens hi posem la cosa es veu molt millor.
Entrant a la primera reunió en un forat força marcat.
El segon llarg en flanqueig anant a buscar la manera de superar un bon ressalt.
Sortint de la segona reunió per anar a buscar un diedre que marca la sortida de la via.
Després seguirem per les plaques de l'esquerra d'aquest diedre tan marcat.
Sortint de la via , els dos darrers llargs els hem fet amb un i ha anat molt bé.
Això funciona, ja tenim una altra via al pot, ara anirem per la segona. Al fons ja podem veure els inicis del desert.
La nostra ressenya
Aproximació: Des de la Kasbah Tizourgane agafarem la carretera que va en direcció a Trafaoute, passarem per Madao, TiziGzaouine, Tagmout Ihouzine i després en un moment que la carretera fa un revolt molt fort a l'esquerra, veurem una pista que surt a la dreta que porta al poble de Injan. La seguirem fins que no podem més i arribarem en una casa habitada al costat d'un riu sec amb un pont.
Deixarem el cotxe a l'ombra sense molestar a la casa.
Després creuarem el riu sec, i seguirem per un camí còmode fins a l'alçada d'un poble a ma esquerra. Fins aquí hem anat sempre a la dreta d'un torrent. Ara el creuarem i buscarem un corriol que va guanyant alçada fins que estem a l'alçada de la paret que haurem de tornar a creuar el torrent per arribar al peu de via. La via comença a l'esquerra d'un diedre que ralla la paret i pel mig de la llastra desenganxada. 45 minuts.
La Via: itinerari ideal per enllaçar amb una altra via de les de sobre, però que per si sol ja resulta interessant. La via té quatre llargs, però els dos darrers es poden ajuntar fàcilment si teniu cura amb el fregament de les cordes. Recomanable.
1er llarg: 30 metres. IV, IV+, V-, IV. Pugem pel mig de la llastra i al final anem a l'esquerra, per una placa, fins a trobar un diedre que puja vertical fins a la reunió en una espècia de nínxol.
2on llarg: 25 m. IV-, IV+, V. Sortim per la dreta flanquejant una placa difícil de protegir, fins que podrem pujar vertical fins sota d'un ressalt que superarem i farem reunió sobre mateix en una terrassa.
3er llarg: 50 metres . III, IV+, V-, IV+. Anem a l'esquerra fins el diedre, després pujarem per les plaques a la dreta d'aquest diedre, buscant sempre la manera d'anar superant els darrers ressalts. En els darrers metres caldrà tenir cura amb uns grans blocs que sembla que estiguin preparats per caure. En el cas de molt fregament hi ha possibilitats de partir la tirada. Reunió en una feixa.
Descens: seguirem la feina a l'esquerra fins que trobarem un corriol que ens portarà al camí de pujada. Si feu alguna altra via, també haureu de seguir per aquesta gran feixa.
Apa a escalar que el mon s'caba!!
Molt interessant tot plegat, escoltant la teva explicació em faig una idea, sembla que ho estigui veient, enhorabona per la via
ResponEliminaMoltes gràcies Pilar, aquesta zona està plena de llocs encantadors i és una gran sort que s’hagi perseverat de tot tipus de ferralla. Sempre serà com si fos el primer cop que hi puges. És genial!! Manel&Ita
Elimina