Vista la bona experiència d'ahir, avui ens aixequem força animats per anar en una via un xic més difícil, i amb una molt bona classificació de la guia, 3 estrelles. La cosa promet.
La paret Rainbow Buttress té tres vies, totes tres en diu meravelles, però ens decantem Rainbow Bridge que sembla que la descripció ens ha agradat més. La vertical i bona roca serà el terreny de joc d'avui i això si sempre acompanyats d'un entorn ben tranquil del que no estem acostumats.
La paret vista des de la carretera.
Uns 20 minuts de cotxe ens porten fins el Ignir, just on comença la vall de Samazar, una vall plena de poblets, però que al seu darrera sempre hi ha grans parets.
Aparquem només veure la paret, i en uns 15 minuts de pujar per els bancals abandonats, ens porten al peu de via. L'aproximació està plena de color, les flors són les que la donen. Hi ha llocs que fins i tot sap greu trepitjar-les. La primavera ha arribat i es fa notar.
Resulta sorprenen i a la vegada trist, veure la quantitat de bancals fets amb parets de pedra seca que han estat abandonats, fins fa uns anys en aquest bancals s'hi produïa blat, i ametlles. La sequera i l'oferta d'aquests productes a preus més baixos d'altres països ha forçat als habitants d'aquesta zona a l'emigració. Han passat de ésser el graner del Marroc a una zona trista i abandonada.
Malgrat que l'aproximació és curta, es fa notar, doncs anem ben carregats de material. Malgrat diuen que es pot equipar, portem uns quants pitons i martell per si fa el cas.
Els pobles que ens envolten desprenen color pels quatre costats, les cases estan pintades de colors similars a la terra que les envolta, però sempre n'hi ha algunes de color roig que li donen alegria.
Ens costa trobar el peu de via i més en una via que comença en una placa, per sort des de lluny hem agafat referències i ara ens sembla que anem pel bon camí.
Ara ens toca començar a nosaltres, el primer tacte amb la roca ja ens dona molta confiança, és una roca rugosa i encara que sembla trencada és perfectament sòlida. Els primers passos són drets, però que podrem equipar al gust.
Un cop incorporats a la paret, ja notem que tindrem un bon dia d'escalada. L'escalada és divertida, però ens obliga anar sempre en compte per anar més tranquils.
La via va fent diferents lleixes on podem fer les reunions còmodament i ben assegurades.
El segon llarg, comença un xic desplomat, però un cop superar aquests primers metres, haurem d'anar endevinant la part més feble de la paret per anar progressant per aquest terreny ben dret.
Fregament de les cordes fa que tinguem que anar alternant molt bé el pas de les cordes per les assegurances.
L'Ita a la primera reunió.
Iniciem el tercer llarg anant a cercar un diedre agradable d'escalar.
Iniciant el quart llarg, sense dubtes el millor de la via. Passos difícils, verticals, però a la vegada intensos, tot plegat fa un conjunt que ens fa gaudir la seva superació.
La quarta reunió.
Iniciant el darrer llarg, on trobarem un parell de ressalts a superar i que ens deixaran al cim.
Darrers passos abans d'arribar al cim.
Contents i satisfets al cim.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: des de la Kasbah Tizourgane agafarem la carretera direcció a Ida Ougnidif, creuarem el poble i al sortir agafarem la carretera que surt a ma dreta, passarem per Amzkhssan i seguirem amb una forta pujada fins arribar un coll, seguirem per la mateixa carretera fins arribar Ighir on agafarem una segona carretera que surt a ma dreta, passem aquest poblet i només al sortir ja veurem la nostra paret a la dreta, ara només ens caldrà trobar un lloc per deixar el cotxe.
Des de l'aparcament començarem a pujar pels bancals fins els peu de via. 15 minuts.
La Via: itinerari de 5 llargs molt bonics, super ben trobats on podrem gaudir d'una escalada franca, vertical i amb molt bona roca. Sembla que es repeteix força. Molt recomanable.
1er. llarg: 30 metres IV+. Per tal de no entrar rectes per una zona de punxes, entrem des de la dreta a l'esquerra fins situar-nos sota de la placa que seguirem aquesta tirada. Primer pujarem vertical i després anirem un xic a l'esquerra fins entrar en una bona terrassa on podrem fer la reunió.
2on llarg: 30 metres V, V, IV+. Primer provem de sortir verticals, però ràpidament ens donem compte que hem d'anar un parell de metres a l'esquerra malgrat que es veu un xic desplomat. La bona pressa ens permet pujar vertical i després anar a buscar un petit diedre que ens portarà en un forat on trobarem un pont de roca, des d'aquí seguirem uns metres més fins a trobar una bona lleixa amb algun bloc per fer la reunió.
3er llarg: 35 metres. IV, IV+. Sortim per la dreta per agafar un diedre on ens podrem assegurar bé gràcies a uns còdols que estan encastats al fons de la fissura, en el segon còdol la fissura segueix en tendència a l'esquerra, però nosaltres seguirem vertical fins una terrassa que creuarem per l'esquerra d'un arbre fins una terrassa més gran on farem reunió.
4art llarg: 45 metres. V, V+, V, IV. Pugem verticals amb uns passos atlètics que ens permetran arribar sota d'un diedre que queda un xic penjat sobre nostre a l'esquerra. Per entrar en el diedre trobarem uns passos on haurem de tibar fort, després seguirem per aquest diedre fins a la terrassa on farem la reunió en uns grans blocs.
5è llarg: 35 metres. IV. un llarg bonic que ens portarà al cim després de superar un parell de ressalts.
Descens: acabarem de pujar uns metres i trobarem una canal que baixa a la nostra dreta, la deixarem i acabarem de pujar per anar a cercar una canal més gran encara més a la dreta per on baixarem força bé fins a peu de via i després fins el cotxe. 35 minuts.
1ª Ascensió: A. Rampini, S. Mazzani, 30.10.11
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Quina zona més ferma ! Anàveu tres o és que vau coincidir amb una altra cordada? ho dic per que es veu un altre escaldor ala foto que comences a escalar Manel....
ResponEliminaAnàvem quatre, dues cordades de dos.
ResponElimina