El mateix dia de Jordi en Toni Hilla va publicar una via a la Serra de l'Obac en homenatge a Jordi Anglès Soler, gran alpinista terrassenc de la nostra època amb un bon historial alpinístic, en els Alps, Andes i Himalàia. Morí, el dia 5 de Juliol de 1995 a l'edat de 39 anys durant l'expedició al K2 quan baixava de la cota de 8300 metres.
La situació de la via, el fet de conèixer els que l'havien obert i també a la persona homenejada, tot plegat va fer que el dia següent anéssim a fer la segona ascensió.
Us deixem la nostra ressenya.
Vista del Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus.
La polsina a la roca ens indica on hi ha els parabolts.
Passos bonics i amb roca bastant sanejada són la tònica del 1er llarg.
Hi ha moments, però que passa molt propera de la Via Manel Roviras
Gaudint d'aquest primer llarg.
Iniciant el segon llarg amb una roca brutal, la llàstima que no tinc la força per apurar-ho totalment en lliure.
L'Ita només a fet un pas d'Ao i després ja li ha sortit totalment en lliure.
Una bona instal·lació en els cim ens evitarà anar a l'alzina que està un xic més lluny.
Un gran plaer és assentar-te al cim d'aquest cingle i deixar-te portar pel pensament mentre admires el Paller de Tot l'Any amb Montserrat al fons. Aquí ens hi vàrem passar una bona estona.
Aproximació: des de l'Alzina del Salari pujarem per la pista fins el coll de Tres Creus i ja tindrem al davant nostra el Cingle de la Foradada, només haurem de baixar uns metres i després ja ens podrem apropar a peu de via.
La via: En línia a les de la zona, amb passos molt bonics i un segon llarg on haurem de tibar de valent per fer-lo totalment en lliure. Ens ha agradat força. Recomanable.
1er llarg: 20 metres. 3 parabolts. III, Vè, IV+, IV, IV+. Superem uns metres fàcils fins el primer parabolt on trobarem un pas que ens haurem de mirar abans. Un cop superat anirem verticals per superar un petit ressalt, possibilitat de posar un friend mitja en una fissura horitzontal, doncs el següent parabolt no els veus fins que ja ho has superat, després seguirem per una placa fineta fins a la reunió.
2on llarg: 10 metres. Ao/Ae (1 pas), 6a+, Vè. El primer pas ho vaig provar amb Ao, i no em va sortir, així que hi vaig posar un estrep i des d'aquí ja podem arribar al següent bé i sortir en lliure fins el cim. Roca brutal i amb molt bona pressa.
Descens: anirem en direcció Nord i baixarem altra cop a la pista.
Material: 4 cintes exprés, 1 estrep i R.
Dificultat màxima obligada: Ao/Vè.
1ª Ascensió: 23/04/2021, per Jordi Cuevas i Toni Hilla. Moltes felicitats per la feina feta!!
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Us heu afanyat a repetir-la, enhorabona! Aquest mur final que comparteix amb la Manel Roviras és brutal !
ResponEliminaSi noi, però un xic massa curt!!jejeje
EliminaEls primers a repetir, molt be. Si m'els trobo abans hi agesim anat el mateix dia que l'obrien. Felictats fierecillas
ResponEliminasegurament hauràs fet la tercera, no??
Elimina