Seguim en els Ports, però avui volem anar a gaudir del solet, així que escollim la Via Itaca. Actualment una de les més repetides d'aquest pany de paret.
A l'any 2004 la vaig fer amb en Xavier Solà, però pràcticament no recordo res. Només que era molt bonica. Així que faig una repassada a les piulades de gent que la fet recentment. Tothom la deixa molt bé, si però, que tots fan menció que les assegurances estan distants i que cal escalar entre les mateixes.
Una foto de la via, podeu veure una cordada fent el primer llarg.
Només començà ja veiem de que anirà la via, els primers metres ben assegurats, però entre el segon i el tercer la cosa ja comença allargar. De totes maneres no és difícil i sempre podrem posar un C1 que ens escurçarà la distancia. Després la cosa es va posant vertical i la pressa molt bona però cada cop més petita fins que arribes sota d'una petita balma on caldrà fer una bona tibada i així ja entrarem en terreny un xic més fàcil fins a la reunió.
Tot i que fa airet, en el sol s'està força bé i et permet gaudir de l'escalada.
Uns metres més i ja serem a la primera reunió.
Ara li toca a l'Ita, i tot i que el principi no és massa difícil, a mida que vas guanyant alçada la cosa es va posant vertical. Passos bonics, però que caldrà acaronar amb força les petites presses que vas trobant.
Ara ja comença a posar-se dret, però jugant amb la verticalitat vas guanyant alçada. Això si, cal escalar entre assegurança i assegurança, fet que li dona un plus a tota la via.
Cada cop quedo més meravellat de com puja l'Ita, sempre dic que és com el vi, que amb el temps millora. En el meu cas, és tot el contrari.
El tercer llarg, és molt bonic, una escalada plaent que va superant diferents balmetes que recorden un xic a Riglos.
l'Ita assegurant des de la segona reunió.
La via et va portant un xic a la dreta per després anar tornant a l'esquerra a mida que vas guanyant alçada. Un llarg per gaudir de l'escalada de la zona.
Una "petita" llastra poc abans d'entrar a la reunió, ara ja per terreny més f'acil. Només ens queda un llarg on trobarem un pas estrany poc abans d'arribar a dalt.
Que bé que s'està al solet després de fer una via que et deixa satisfet.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: des de l'aparcament dels Estrets, seguirem la vall fins que estem pràcticament davant de la via. Arribats aquest punt haurem de veure com passar el riu. Aquest cop baixava molt poca aigua i es passava molt bé, altres cops costa un xic. El peu de via està marcat per un pi visible des del camí.
La via: Via molt bonica amb una escalada ferma i força vertical. L'equipament és bo, però un xic distant que li dona un xic de sal i pebre al conjunt de la via. La roca extraordinàriament franca.
1ª Tirada: 35 metres, V, IV, V, V+, V. Sortim verticals i després anem un xic a la dreta fins a trobar el tercer parabolt. Des d'aquí seguirem vertical i amb lleugera tendència a l'esquerra, passos bonics però fins fins a sota d'una petita balmeta, on haurem de fer una forta tibada per entrar a un terreny menys difícil fins entrar a la reunió a l'esquerra.
2ª Tirada: 30 metres. IV, V. Sortim per l'esquerra de la reunió fins arribar al primer parabolt, després veurem un pont de roca amb un bon cable, que hi arribarem força bé. Des d'aquí progressarem vertical amb passos ferms, fins i bonics, fins arribar a la reunió.
3ª Tirada: 35 metres. IV, V. IV. Agafem un parabolt a la vertical de la reunió, després fem un flanqueig a l'esquerra fins que veiem que podem pujar amunt tot superant petites balmetes que ens anirem trobant. Un llarg d'escalada plaent que ens deixarà un bon regust.
4ª Tirada: 25 metres. III, V. III. sortim verticals per terreny molt fàcil fins a situar-nos sota d'un ressalt on trobarem un pas curiós per superar.lo i arribar a terreny fàcil fins el cim.
Descens: Seguirem unes fites que ens portaran a una canal i al final de la mateixa haurem de baixar per un corda fixa i alguns esglaons, després baixarem un xic més i anirem a la dreta fins a trobar el camí de pujada des del riu.
Material: 12 cintes + R. Si voleu un Camelot #1 us pot assegurar la primera tirada.
1ª Ascensió: J. Carreté i K. Carreté.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem