Feia molts anys, al principi que només hi havien 2 o 3 vies, vàrem acostar-nos en aquesta zona i no ens va agradar massa. Sovint em vist diferents piades que la deixaven prou bé, però sempre ens hem resistit a tornar-hi. Finalment avui ens hi hem acostat de nou per tornar afer un contacte amb la zona. Actualment hi ha un munt de vies i totes elles ben equipades on podrem gaudir de la ombra al matí i del sol a la tarda, doncs la zona està orientada a l'oest i la roca força sanejada.
La via de l'Aresta de la Sardana sembla que és la més llarga i és una bona opció per conèixer la zona i que sempre podreu complimentar amb altres vies.
L'inici està molt ben senyalat.
La via comença amb una especie de trinxera que l'aigua a modelat.
En el primer contacte us trobareu amb un conglomerat un xic més fosc amb les presses finetes gràcies a l'aigua que us permetran una escalada sense problemes i força agradable.
Un xic més amunt us trobareu un petit muret que us ho haureu de mirar un xic més.
El segon llarg va per un esperonet que sobresurt entre mig de la vegetació dels costat, però que us donarà peu a una escalada plaent.
Petits ressalts li donaran un xic més d'al·licient.
l'Ita en el segon llarg
A l'inici del tercer llarg ens trobarem amb un ressalt que ens ho haurem de mirar però que es deixa fer molt bé.
La primavera es fa notar arreu, fins i tot al costat de la segona reunió.
En els darrers metres ja ens toca el sol.
Com sempre val la pena girar-nos i gaudir de les vistes sobre La Mola.
Us deixem les ressenya que hem tret de Santllors.
Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molestaran.
Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol que ens acostarà a peu de via.
La Via: itinerari ben trobat, sense compromís, ideal per iniciar-se a les escalades de més d'un llarg. Són tres llargs ben equipats i amb una dificultat màxima de Vè.
1er llar: 35 metres. 4 parabolts. III, Vè, IV+. Començarem en una especie de trinxera que ha format l'aigua. (placa amb el nom de la via). Pujarem un tram un xic vertical per entrar tot seguit en un terreny fàcil que ens situarà sota d'un petit muret on trobarem un pas dret i finet, després ja es tomba fins a trobar una corda fixa que us ajudarà a l'entrada a la reunió.
2on llarg: 28 metres. 6 parabolts. Vè. Una escalada plaent per un petit esperó.
3er llarg: 23 metres. 4 parabolts. Vè, IV. Sortirem de la reunió per l'esquerra i superarem un petit ressalt amb un pas que ens ho haurem de mirar, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.
Descens: per la mateixa via.
Material: 6 cintes més R.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
Bona via aquesta com a primer contacte a aquesta renovada zona, us recomano el Diedre 27 de gener, la 20 anys després, l'1 d'octubre i com no l'Orella d'Os, que vaig obrir jo.
ResponEliminaLes que no esmento també són bones, vaja per mí totes valen la pena.
Gràcies Jaume per les recomanacions per quan hi tornem!!
EliminaAlpinisme total. amb la raska que fot , ficar-se aqui es de supermaxines
ResponEliminaDivendres no feia massa fred. Vàrem estar-hi prou bé.
Elimina