Sant Llorenç de Montgai és una zona que ens agrada anar-hi, un o dos cops a l'any hi fem cap. A la primavera el pantà està molt ple, els camps verds, tot convida ha passar-hi un bon dia. Aquest cop anem a l'Esperó Remacha, repetim via, però pel temps que disposem ja ens va bé.
Una aproximació ben curta ens deixa a peu de via. En un tres i no res ja estem escalant. El primer llarg va marxant a la dreta de l'esperó, passos drets i algun de balmat amb bona roca, és la tònica fins arribar a uns passos abans de la reunió, aquí el tema és posa dret i ja cal tibar una mica.
R1 30 metres V, V+
Malgrat el dia està un xic nuvolat, les vistes són boniques. Ja notem que hi haurà un canvi de temps; calor anormal, les formigues passejant fora del seu cau, les orenetes volen alt, segur que a la tarda aigua.
L'Ita gaudint de la bona roca del primer llar.
El segon llarg arrenca dret i amb pressa petita, això si és boníssima, un llarg que és manté en una dificultat constant de V+ fins a la reunió. 2ª R 20 metres V+.
Sortim de la segona reunió per l'esquerra, ens venen uns metres molts drets, un xic desplomats, però amb uns passos molt francs amb pressa bona 6a+, després la cosa es tomba i ja per terreny més fàcil fins el cim.
l'Ita a la segona reunió.
Restes de les antigues assegurances, ara està reequipada amb parabols.
Un pitó d'aquells que t'agrada trobar.
Un cop fet els tram difícil.
Això si que és una reunió còmoda,
Bones vistes des del cim.
Material: 12 cintes expres i bagues de reunió.
Descens: caminant pel darrera.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem