Avui és un gran dia pels catalans, per celebrar-ho ens agafem un dia de vacances i marxem a Montserrat. Un cop arribats a dalt de Sant Joan, veiem que fa força vent, baixem en direcció al Pla dels ocells passant per sota del Trencabarrals i sense donar-nos som a peu de via.
No se perquè ens havíem fet l'idea de que avui faria un dia calorós, però una fina capa de boira no deixa tocar el sol en intensitat i el vent remata la feina.
La Panxa del Bisbe per davant és una via que en tenim un bon record, sempre que l'hem feta ens ha deixat satisfets. Molt ha canviat des del primer cop que la varem fer, hi ha més assegurances i escalar en peus de gats no té res a veure en fer-ho en botes o amb les cletes de l'època. Tot i els canvis segueix sent una gran via que no pot faltar a cap escalador montserratí.
Una bona vista de la Panxa fent camí a peu de via.
Comencem per un tros rampat fins situar-nos sota d'una pedra característica, aquesta alçada hi ha el primer espit, superem per la dreta aquest pas més exigent i després ens situem sobre aquesta pedra per seguir vertical amb una escalada difícil, mantinguda, però a la vegada molt plaent ja que la roca és sensacional.
Uns metres abans d'arribar a la reunió anirem un mica a l'esquerra i tornarem a seguir vertical fins a la reunió. R1 40 metres V / V+.
Resulta re-confortable mirar des de la reunió al peu de via després de fer aquest llarg.
L'Ita gaudint d'aquest sensacional llarg.
La via per davant autèntica surt vertical per la reunió superant una balma que no es pot assegurar, fa molts anys la vaig fer, ara no tinc la sereno necessària per repetir aquest passos i fem com la majoria d'escaladors que repeteixen aquesta via, surten per la dreta per seguir vertical, trobarem una reunió que xaparem amb una baga llarga i anirem a cercar la segona reunió just al peu de la canaleta.
R2 30 metres. IV+
La primera reunió.
Arribant a la segona reunió.
El tercer llarg segueix per la canaleta que tenim just al davant nostra, un llarg bonic amb algun pas finet , però bonic.
R3 20 metres IV+
Arribant a la tercera reunió.
Després la panxa ja perd verticalitat i seguim amb una escalada de III fins una alzina.
R4 III 25 metres.
D'aquí seguim amb una grimpada de III fins el cim.
R5 40 metres III
Com tots els cims arribar a dalt té premi, podem gaudir d'unes bones vistes sobre la Prenyada, Elefant i fins i tot La Mòmia treu el cap al fons. Les boires fines han marxat, però el vent segueix sent fort i fred.
Foto cim homenatge a Sant Jordi.
Descens: ràpel de 40 metres fins a la canal.
Material: 7 bagues exprés
Una gran clàssica que si encara no l'heu fet hi heu d'anar i si ja l'heu fet segur que la repetireu.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
Quina roca mes bona que té la Panxa! aquesta va a l'esquerra de la del Cabra oi? doncs no l'he feta i me l'apunto.
ResponEliminaJaume és una gran clàssica de Montserrat. No et pot faltar. Estar a la dreta de la Via de la Cabra.
Elimina