Montserrat - Cara de Mico - Via Terestel 07/07/2013

Per aquests dies de calor La Cara de Mico és una molt bona alternativa per anar-hi al matí, ja que fins a les 13 hores no hi toca el sol de ple. També és veritat que sempre està un xic ventilada, als vols del migdia sempre hi bufa una brisa agradable.

Aquesta era la quarta vegada que estàvem per aquest indret tan tranquil, ja només ens faltava la Via Terestel, que fent les vies del costat sempre ens havíem mirat. 

Sense dubtes aquesta és la via més bonica d'aquesta agulla, el traçat és d'una lògica tremenda, la roca és immillorable i l'equipament perfecte, tota amb espits i han reforçat algun parabolt a les reunions i en algun pas més exposat. 

 Quan la vaig veure des de La Sentinella l'aresta per on va la via, vaig tenir clar que algun dia hi aniríem.

 L'Ita fa el primer llarg, la primera assegurança està a uns 6 metres de terra, i la via comença entre la X. Sampietro i l'Escalada Virtual. Estem davant d'una placa no massa dreta, IV, on hi ha les assegurances justes i necessàries, 3 espits, 1 parabolt i una savina.  35 metres i reunió sota mateix d'on l'aresta es posa dreta.

Arribant a la 1ª Reunió.

 Les agulles que ens envolten són de les més  emblemàtiques de la zona de la Plantació.  

 Encara estem a l'ombra quan comencem el 2on llarg. Des de sota ja es veu que serà vertical, però a mida que vas pujant vas veien que cada cop és més dret, fins arribar un punt que extraploma. Sembla impossible que hi hagi una roca d'aquesta qualitat i que la naturalesa hagi posat les presses amb aquesta precisió. En A.G. Picazo va fer una obra d'art en aquest llarg.

 La via es va deixant fer fins que arribes a un lloc on hi ha un parabol amb un  mellon, just abans del pitó. Aquí costa trobar-li el pas, després superat aquest pas arribes a un bon pitó, jo aquí m'he encallat, m'ha costat molt trobar les presses de sortir, tenia clar que tenia que anar a l'esquerra, un xic més amunt veia unes bones presses, però fins a la tercera no he trobat el pas, després uns passos més i ja entrem a la reunió. 45metres V+, 6b, Vè.  Per mi obligat és 6ª.

 L'ita s'ho anat fent molt bé, només ha tingut que parar-se en el pitó, també li ha costat trobar el pas.

 L'Ita gaudint del segon llarg entre sol i ombra. 

 El darrer llarg també està molt ben trobat, primer sortim vertical un xic a l'esquerra fins arribar a 2 ponts de roca junts. (caldria canviar les bagues) i desprès seguir vertical amb una escalada plaent. La darrera part anirem just en diagonal a la dreta per passar la boleta final i entrar a la reunió, sota mateix del cim.

 L'Ita en plena tirada.

 Arribant al cim.

La darrera reunió. 

Una via curta, però intensa, amb un itinerari excel·lent, una roca extraordinària, i en equipament com cal. Tot plegat fa molt interessant perdés per aquesta zona. No us la deixeu perdre.

La ressenya la trobareu al blog de l'escalatroncs.
Material: 12 exprés i bagues de reunió.

Apa a escalar que el mon s'acaba.