Avui hem quedat amb el Joan Baraldés perquè teníem un material que passar-nos i li proposo anar a mirar a la Miranda de les Boïgues una via desconeguda que hi ha la vessant de l'Aresta Brucs.
Fa un temps en Jordi Ceballos ja va demanar si sabíem quina era la via que hi ha més a l'esquerra, que nosaltres tampoc coneixíem. Després vàrem veure una ressenya nostra tunejada que marcava entre l'Aresta Brucs i la Via Sílvia una via desconeguda. Tot plegat no em quadrava massa, així que avui hi hem anat a treure el cap i hem fet una ressenya amb l'ordre de les vies correcte.
Tot i que hi ha un munt de coloraines intentem, amb aquest dibuix posar en ordre les vies d'aquesta cara, això si, seguim amb el desconeixement sobre la via de més a l'esquerra. Si algú ho saps agrairem que ens ho feu saber.
Una aresta Brucs ben esvelta.
En Joan arrenca en la primera tirada. Aquest llarg sempre el fèiem sense encordar-nos, però hem de vigilar que l'edat no perdona.
Seguint la ressenya nostra que ens havien tunejat ens posem a la via del mig pensant que era la desconeguda, quan he arribar al segon espit ja m'ha semblat que estàvem a la via Sílvia, fet que m'ho ha confirmat quan he arribat al merlet que hi ha a mitja tirada. Tot i així hem estat atents a la via del costat.
En Joan en els darrers metres de la segona tirada
Una mica encongida doncs el vent bufava de valent.
El pas més dret de la via Sílvia.
En Joan gaudint d'aquest tram tan bonic.
Sortint a dalt amb ganes de sortir d'aquest tram tan ventilat.
Ràpidament anem a cercar el ràpel per veure si trobem un lloc més resguardat.
Tot i que no hem fet la via desconeguda ens ho hem passat molt bé.
Aproximació: des del Coll de Can Massana seguirem el camí que porta al Pas de la Portella i després al Refugi. Arribats al Pas de la Portella baixarem uns metres i tot seguit trobarem un corriol a l'esquerra que es va enfilant fins arribar al peu de la via.
La Via: itinerari que busca el seu espai a l'esquerra de l'Aresta Brucs, tenint el primer llarg en comú. La via està equipada amb spits, els justos i necessaris per gaudir del plaer de pensar entre assegurança i assegurança. El conjunt resulta una via recomanable.
1er llarg: 30 metres III. Una grimpada que ens portarà fins un bon replà. Al centre veurem la reunió de l'Aresta Brucs i l'esquerra la nostra reunió amb una sola assegurança.
2on llarg: 35 metres IV+. IV. 5 assegurances . Sortirem en direcció a l'esquerra fins a la primera assegurança, després un tram més vertical i difícil fins arribar a la segona assegurança, des d'aquí seguirem verticals, però ara un xic en tendència a la dreta fins sota d'un ressalt que superarem molt bé gràcies al bons còdols i uns metres més fàcils fins a la reunió.
3er llarg 15 metres, V, IV. 2 assegurances. Des de la reunió sortim verticals amb molt bones presses, però caldrà tibar en els primeres metres per superar un tram més dret, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió. Des d'aquí, anirem caminant fins el cim.
Descens: primer un ràpel curt per la vessant nord fins un coll, després pujarem a l'agulla del costat i trobarem un segon ràpel per la mateixa vessant que ens portarà a un altra collet i d'aquí caminant fins a trobar el camí de baixada.
Material: 6 cintes exprés més R.
1ª Ascensió: Pere López en solitari al 12/10/1991.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem