dijous, 4 de juliol del 2024

Via Hispano Suècia o Casanelles-Ludwing-Tudó - a la Cara Oest de l'Elefant - Montserrat

 Aquesta via l'havia fet feia molt temps, tant temps que no recordava pràcticament res, així que ens feia gràcia repetir-la. 


La nostra ressenya.

Avui era el dia escollit i volíem pujar per la canal del Pou del Gat que si seguim després per la Canal Plana quasi ens porta de la carretera al peu de via directe, però quan hem arribat està totalment tot tapat per la boira, així que hem decidit pujar per les escales dels Pobres i així veuríem si la boira escampava. 

Efectivament, ho hem encertat, quan hem arribat a la trenca de Sant Benet el matí es presentava ben net.


Un cop a peu de via l'Ita ha volgut començar, tot i que el primer burí està uns quants metres amunt. Després farem un flanqueig a l'esquerra ben bonic fins a la reunió. 


Iniciant el flanqueig, passos bonics i ara si que està ben assegurat. 


Arribant a la primera reunió. 


Un cop superats els primers metres ens trobarem amb uns passos verticals, amb bons còdols i les assegurances distants que obliguen anar concentrats. Tot i així, és un llarg preciós. 
 

Gaudint del segon llarg amb els Flotats com espectadors de pedra. 


La segona reunió vella. Al costat n'hi ha una altra reforçada amb un parabolt. 



Tercer llarg on seguirem gaudint de l'escalada vertical i de passos bonics. 


Un pitó de l'any 1971


Merlet com un pa de pagès. 


Ara ja ens toca el sol i s'està millor.


Arribant a la tercera reunió. 


Darrers metres de la via amb el Cavall Bernat al fons. 


Reunió al cim. 


Ben contents de tornar a trepitjar aquest cim. 

Aproximació: des de Sant Benet anirem en direcció a la Mòmia i en la primera trenca anirem a l'esquerra i pujarem fins al collet amb la Trufa, després anirem pujant passant pel costat de Sant Salvador i arribarem a un coll. Ara seguirem unes senyals grogues que primer van flanquejant i després baixen una mica per una carena fins que de sobte tomba a la dreta i segueix baixant fins arribar a una trenca a la dreta que hi ha una bona fita. Agafarem aquesta trenca senyalada amb marques blaves fins al peu de la via.  El primer llarg comença en una senyal blava i un forat d'un burí. 

La via: un itinerari preciós que ha estat restaurat parcialment, on podreu gaudir de l'escalada vertical i amb bons còdols. Molt recomanable. 

1er. llarg: 40 metres.  III, IV, IV+,  6 assegurances.  Pujarem verticals per terreny fàcil fins que trobarem el primer burí, després encara anirem uns metres més verticals fins el segon burí, d'aquí sortirem el flanqueig a l'esquerra fins a la reunió. 

2on. llarg: 30 metres. 6a (Ao), V+, V, IV+.  7 assegurances. Sortim verticals fins el primer parabolt, després haurem de posar una plaqueta recuperable i per arribar a un segon parabolt.  Aquest tram el podrem fer amb Ao, o en lliure, després anirem en tendència a l'esquerra fins un forat on hi ha una reunió, d'aquí anirem seguint vertical amb una escalada plaent fins que arribarem al darrer parabolt i haurem d'anar a buscar la reunió a la nostra dreta.

3er. llarg: 35 metres. IV+, V+, V, IV.  6 assegurances.  Sortim vertical i aviat trobarem un còdol on podrem posar un friend del 0,75 o 1, després seguim vertical fins un parabolt, ara anirem a buscar una fissura que va a l'esquerra i que seguirem per sota, (2 pitons seguits), del segon pitó anirem a la dreta per anar a buscar una pressa molt bona que ens permetrà superar un ressalt, un cop superats podrem posar un bon merlet,  després anirem tirant en tendència a l'esquerra fins que sortirem a un tram menys vertical i veureu una reunió vella, d'aquí anirem a l'esquerra al peu d'una canal, on hi ha tres burins per fer reunió.

4art. llarg: 30 metres. Començarem per un diedre/canal fins una alzina, des d'on podrem situar-nos a la placa de l'esquerra on trobareu un burí. Ara ja per terreny més fàcil fins a la reunió al cim.  

Descens: desgrimpant per la normal de l'Elefant.

Oberta per: P. Casanelles, F. Ludwing, M. Tudó. el 22-10-1971

Material: 10 cintes exprés, Joc de friends, (nosaltres hem posat C 0,75, i un Àlien vermell en el tercer llarg, bagues per merlets i 1 plaqueta recuperable. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!


2 comentaris:

  1. Enhorabona ! aquesta encara la tinc pendent, hi vam anar un mes d'agost i vam quedar glaçats a la primera reunió, tremolant com una fulla, vam rapelar i avall, aleshores vam anar a The Wall, allà ja no bufava el vent i vam poder escalar !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grpacies Jaume, Val la pena tornar-hi!! la via està molt bé i reequipada amb criteri.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem