Seguim buscant vies a l'ombra i avui a més curta per poder tornar aviat a casa, doncs tenim coses a fer.
Així que trèiem la pols a les vies de la Serra de l'Obac, doncs segur que n'hi ha una amb aquestes característiques i, efectivament trobem el Díedre Estomacal que en Sergi Villar i en Jaume Planell havien ressenyats en els seus blogs.
El diedre queda a dintre a ma esquerra, des de lluny es veu força brut de vegetació.
Situats a peu de via parlem d'aquí fa la primera tirada i única d'aquesta via. L'Ita s'ho pensa i diu que la vol fer i així farà practiques d'anar posant trastets.
Comença i va per l'esquerra de la canal-diedre doncs resulta molt més còmode i agradable. Estem completament a l'ombra i ben frescos fet que s'agraeix, especialment avui que la calor es fa notar des de bon matí.
Per allò d'anar fent practiques, forat que trobo friend que col·loco
i més amunt un altre.
Després de superar la savina per l'esquerra entra en el díedre per agafar una bona alzina.
En el mig del díedre trobarem aquesta cova que li diuen la cova de la Mare de Deu.
Ara ja amb el díedre més net haurem de superar aquest tros que a la banda esquerra la roca està força calcificada per l'aigua i no dona massa confiança.
Sortint del diedre per la placa amb molt bona roca.
Desmuntant la reunió amb bones vistes.
Foto cim, com sempre ben contents.
Aproximació: Des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus i seguirem amb direcció a la Font de la Pola però només baixar uns 50 metres ja podrem pujar fins a peu de via.
La Via: itinerari molt curt, 25 metres, on hi ha uns metres de diedre interessants que haurem d'equipar amb la seva totalitat. Ombra al matí. Només per col·leccionistes de la zona.
1ª Tirada: 25 metres. IV, V, IV, V. Pujarem per l'esquerra del diedre, passarem una savina gran i després entrarem en el diedre per assegurar-nos en una alzina, tot seguit tindrem uns metres verticals amb la roca un xic calcificada. Superat aquest tram trobarem una altra alzina on ens podrem assegurar abans d'entrar a la placa que ens portarà al cim.
Descens: caminant per la vessant contraria.
Material: Joc de friends, 8 bagues exprés i un parell de bagues pels arbres.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Moltes felicitats xiquitinssssss.Sempre sorprenen aquestes joies obertes per la cordada Maso. El nostre Santllors es infinit.
ResponEliminaMoltes gràcies Sergi. Home aquesta no és cap joia precisament, però per gust que no quedi...
EliminaEnhorabona, una via ben trobada que si alguna pega se li pot posar és que es massa curta. Això mateix amb dues tirades mes seria una passada.
ResponEliminaGràcies Jaume. Precisament no li vaig trobar res especial, salvo que es té que equipar. D'escalada pura no té més de 10 metres. Peró tot són gustos....
Elimina