Montserrat - Magdalena Inferior - Via Xiqui 6/06/2022

 Aquests dies de calor vas buscant vies a l'ombra,  doncs l'escalada resulta més plaent i és el temps d'aquestes vies.  Remenant vaig trobar la via Xiqui, només hi ha dos post, sembla que actualment aquesta via no es fa massa. És una llàstima perquè a nosaltres ens ha agradat molt.

La cara oest de la Magdalena Inferior que a les 14h encara no li toca el sol 

Iniciant el primer llarg d'Ae. 

L'Ita arribant a la reunió sense desplegar l'estrep, en Ao i en lliure s'ho ha anat fent i això que hi ha passos ben llargs. 

El segon llarg comença amb un flanqueig a la dreta per després pujar vertical gràcies a uns grans còdols doncs el terreny és ben vertical. 

L'Ita ben penjada a la primera reunió. 

Aquest segon llarg és preciós, vertical, amb molt bona roca i està força ben assegurat. 

A mida que vas guanyant alçada cada cop et va agradant més. 

Arribant a la segona reunió.

Tram vertical sortint de la segona reunió. 

Arribant al cim 

Sortint de la darrera reunió per arribar al cim. 

Bones vistes sobre la Margdalena Superior i els "Gorros", avui sense massa gent. 

Passar una bona estona en el cim és d'allò més agradable. 

Foto record del cim. 

La nostra ressenya.

Aproximació: des de Sant Joan agafarem camí direcció a Sant Jeroni, passarem per sota de la Gorra Marinera i tot seguit trobarem una trenca a ma esquerra, pujarem fins el peu de les vies de la cara nord, després anirem pujant arran de roca fins a trobar el peu de via. 

La Via: itinerari de 85 metres molt ben trobat per fer en els mesos de calor. A nosaltres ens ha sorprès molt agradablement, doncs és vertical, ben equipat, bona roca i passos molt bonics. Molt recomanable.

1er llarg: 35 metres.  Ae, Ae/V+, o 7b+ si la feu en lliure.  Tirada bàsicament d'Ae, on trobarem alguns passos molt llargs i alguns que estan més juntes les assegurances. De totes maneres en les passos llargs no costa posar-se a últims doncs sempre hi ha una bona pressa per ajudar-se. Els primers 15 metres desplomen una mica i després és molt vertical. 

2on llarg: 30 metres. V+, Ao/V+, V+.  Sortim baixant una mica i amb flanqueig, per xapar la tercera assegurança haurem de flanquejar fins uns bons còdols a la dreta de tot i després pujar. Tots seguit trobarem un tram vertical, fins i tot xic desplomat, però amb molt bons còdols, tot i així, podreu fer un pas d'Ao sinó ho veieu clar. Després anirem pujant amb molt bona pressa i al mateix temps molt vertical fins a la reunió.

3er. llarg: 20 metres. Ao, V+, V-. Sortim per la dreta i trobem el primer parabolt, després sembla més normal anar a l'aresta i després anar a buscar el segon parabolt que queda sobre mateix del primer. Com no ho hem vist clar, hem sortit amb Ao, després anirem per una placa amb tendència a l'esquerra que poc a poc va perden dificultat fins arribar al cim.

Descens: Ràpel de 35 metres per la cara sud.

Material: 25 cintes exprés (1er llarg), 1 estrep, més R. Una tranposa us pot anar bé per algun pas molt llarg.

1ª Ascenció: Josep Coll, Joan Oliva i Guillem Arias, 1993.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!