El fred aquest dies és molt intents, especialment al matí. Havíem quedat a la pressa d'escales i a 2/4 11amb la Pilar, en Miquel i el Ramon, però quan ens trobem encara marca - 3 graus. Segur que després millorarà, però el fort vent no convida massa a esperar. Així que canviem de plans i marxam al Pic de Sant Cugat.
Arribats a l'aparcament el vent segueix bufant fort, i el fred no baixa, tot i així iniciem l'aproximació amb la confiança que, un cop situats a la paret, la cosa millorarà i efectivament, un cop a peu de via s'hi està força bé.
Us deixem la nostra ressenya
Inscripció al peu de via
Un primer llarg preciós seguint una fissura horizontal
Entrant a la primera reunió
En Miquel que ens segueix a pocs metres.
Iniciant el segon llarg, un xic més fàcil però divertit.
Malgrat l'herba trobem trams força nets.
Iniciant el tercer llarg.
La tercera reunió al peu de la placa del quart llarg.
Fent un pas de tango en l'inici del quart llarg.
Una placa típica de la zona, on hi trobarem uns passos un xic picants per arribar i sortir de la savina
Passos vertical però amb bons forats.
Arribant a la quarta reunió.
Seguim per la mateixa placa, de fet és la part més bonica de la via.
En Miquel arribant a la quarta reunió.
El cinquè llarg segueix per la mateixa placa i amb passos força bonics.
En el sisè llarg trobarem la superació d'un petit ressalt que li donarà color a la tirada.
Assegurant atentament com sempre.
Ara ja només ens queda una grimpada fàcil fins a la feixa.
En Miquel, la Pilar i en Ramon contents a la feixa.
Intentant organitzar el material abans de la baixada.
Foto de grup ben contents, per sort el pla b, ha funcionat i hem pogut fer una via prou bonica i amb la millor companyia. Segur que ho repetirem.
Aproximació: sortiu del Monestir i agafeu un camí que va pel costat mateix del riu fins un pont romànic que ha estat restaurat, el creueu i segui un camí reconstruït que passa pel costat de la central elèctrica, pugeu uns graons i quan torneu a baixar, just quan s'acaben trobareu un camí que surt a l'esquerra, el principi una mica brut, està marcat amb punts vermells i algunes fites, l'aneu seguint fins que passa a la dreta d'una canal, aquí l'heu de deixar i anar pujant per l'esquerra de la canal, després haureu de fer alguna grimpadeta i anant a l'esquerra arribareu a peu de via. A l'esquerra surt la Via que pagui Pujol i a la dreta la Ramona.
La Via: itinerari ben trobat, amb un bon equipament que superar unes plaques molt boniques. Recomanable.
1er llarg: 30 metres. IV, V. Sortim per sota d'una fissura de dreta a esquerra i al final pugem vertical fins a la reunió.
2on llarg: 30 metres. IV. Seguim per la placa amb passos bonics i alguns un xic més bruts.
3er llarg: 20 metres. IV, V. Sortim en tendència a l'esquerra fins sota d'un ressalt que superarem molt bé. Un cop superat anirem a la dreta fins a la reunió.
4art llarg: 35 metres. V, V+, V. Sortim per la dreta de la reunió i entrem en una placa amb molt bona roca. Poc a abans d'arribar a una savina i a la sortida de la mateixa trobarem els passos més difícils del llarg, després seguirem amb passos molt reeixits fins a la reunió.
5è llarg: 20 metres. V. Seguim uns metres per la mateixa placa, per després anar a la dreta i agafar una altra placa fins a la reunió.
6è llarg: 25 metres. V-, V, IV. Sortim per la dreta i anem a sota d'un ressalt que superarem molt bé gràcies a les generoses presses que hi trobarem. Un cop superat anirem a l'esquerra i per una placa fàcil fins a la reunió.
7è llarg: 55 metres. III, II. Grimpada fàcil fins a la feixa.
Descens: Des de la feixa, anem tirant a l'esquerra algun tros hem de pujar fins que veurem una canal que ens permet baixar. Anem baixant fins a trobar una corda fixa. Després remuntem a cercar un esperonet on hi ha un ràpel, també podeu seguir baixant per l'esperó amb cordes fixes, però la millor solució és fer un ràpel de 60 metres i després pujar a un collet a l'esquerra, fita. Després seguirem baixant pel mig d'una canal fins a trobar una altra corda fixa que ens portarà als cables que haurem de seguir fins arribar a un collet i des d'aquí per un camí fins a la carretera.
Material: Via equipada amb claus, spits i parabolts. Només necessitarem bagues de reunió i 14 cintes.
1ª Ascensió: Toni González i Francesc Canyameres.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Bons reflexos ! Aquest anticicló si fa sol, i sense vent deixa escalar prou be. Una paret ben assolellada aquesta.
ResponEliminaSi Jaume és de bon aprofitar aquesta parets orientades al sud.
Elimina