Montserrat - La Proa - Via "Espolón del Viento", 20/02/2022

La Proa feia molts anys (1991) que l'havia fet, però l'Ita no. En moltes ocasions m'havia dit per anar-hi, però sempre n'hi havia una que no havíem fet cap dels dos.  És una via curta i va molt bé per l'hivern, només hi ha el risc del vent, que quasi sempre, amb més o menys intensitat, hi bufa. 

Us deixem la nostra ressenya

Una bona vista de  La Proa i La Tonsura, sota mateix de la Proa.

Placa a peu de via.

Després d'una aproximació molt còmode i agradable, passant pel Collet del Xincarró, Font del Xebrer hem arribat a la Balma del Cabrit, després hem pujat per les cordes fixes al costat esquerra de la Roca de la Tonsura fins el peu de via. 

Quan comencem a escalar, el dia es fred, però encara no fa vent, així que gaudim d'aquest llarg fabulós amb una roca extraordinària. 

L'equipament és amb espits i malgrat tenen més de 30 anys estan prou bé. Aquesta via sempre ha portat polèmica, doncs xafa una bona part de la via que van obrir a l'any 1985, Jordi Verdaguer, Maribel Lizarán, i Armand Ballart.

Aquest primer llarg poc a poc és va posant dret fins arribar sota del ressalt que superarem d'esquerra a dreta gràcies a les bones presses que hi ha. 

La primera reunió amb un batibull de bagues, anelles, que costa de veure com agafar-ho per aprofitar-la al màxim.

L'Ita sortint del ressalt. 

Iniciant el segon llarg típic d'escalada Montserratina, ara ja comença a fer un xic de vent i es nota.

Gaudint del plaer de l'escalada montserratina

Tenim un visitant que ens observa des de l'aire

Pujar aquest cim té un premi extraordinari, que són les vistes al seu entorn.

Mirant a l'est, podem veure la Roca de l'Aritjol, Ecos, Gorros, Serrat de la Palomera, la punta del Faraó. etc.

Mirant el Nord l'espectacle és impressionant.

Si fem una mica de zoom, les vistes sobre el Dit, el Lloro, La Monja, La Nineta, etc..

i un xic més a l'Oest, les Bessones, Aresta de l'Arbret, la Bola, la Bitlla, etc. Malgrat el vent ens hi estem una estona admirant aquest entorn tan formidable.

Ens fem la foto de record i iniciem la baixada per la mateixa via. 

L'Ita arreplegant les cordes per muntar el primer ràpel.

Després de fer els ràpels de la via, ens queda baixar les cordes fixes. Anem al cim de la Tonsura i veiem que hi ha una instal.lació de ràpel que sembla ferma. Tot i així baixar d'una sola cosa sempre fa una mica de por.

L'hem encertat doncs la baixada és molt més agradable amb ràpel que per la canal. Aquest ràpel ens deixarà just a la Balma del Cabrit, que està prou ben acondicionada.

Aproximació: tenim dues opcions, nosaltres hem anat per una i hem tornat per l'altra.

A) la que hem fet nosaltres d'anada. Des de l'aparcament del Bruc agafarem el camí que va direcció al Vermell del Xincarró, fins que ens desviarem a la dreta en direcció al Coll del mateix nom, seguirem pujant còmodament fins arribar a la Font del Xebre, tot seguit arribarem a una trenca que va l'esquerra a la Cova de l'Arcada, i a la dreta va fins a la Roca de la Tonsura i la Balma del Cabrit. Uns metres abans d'arribar veurem una canal equipada amb graons i cordes fixes que ens portarà a peu de via. 1,30h

B) la que vàrem fer de tornada. Des de l'aparcament agafarem el mateix camí fins a trobar una trenca a ma dreta que diu a Can Salses, seguirem per la pista, passarem per la masia i seguirem fins a un revolt que ens portarà a un torrent sec. Deixem la pista i anem pujant pel mig dels camps d'oliveres i al final arribarem a una basa, ara anirem pujant per un llom amb força pendent fins arribar a la Tonsura i des d'aquí per la canal fins a peu de via. El camí està marcat amb senyals vermelles i verdes fosforescents. 1,15h.

La Via: itinerari equipat amb espits amb bon estat, que segueix el fil de l'aresta brucs buscant el lloc més vulnerable. Roca extraordinària i passos típics montserratins. Malgrat que no és massa llarga val molt la pena gaudir d'aquesta aresta bruc. Molt recomanable.

 1er llarg: 40 metres. V, V+, V.  Pugem per l'esquerra de la canal, els primers metres amb roca a controlar una mica, i poc a poc ens anem acostant sota del ressalt, aquí anirem a l'esquerra i després a la dreta a situar-nos en un còdol gran, d'aquí ja seguirem vertical fins a la reunió.

2on llarg: 45 metres. IV+, IV. Escalada plaent pel fil de l'aresta fins a la reunió.

3er llarg: 10 metres. III. Superarem un petit ressalt fins el cim on podrem gaudir de molt bones vistes.

Descens: primer desgrimparem fins a la 2ª reunió i després farem dos ràpels per la mateixa via. Un cop arribats al peu decidirem si baixem per la canal o pel ràpel que hi ha a la punta de la roca de la Tonsura.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!